Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: no -> això no obstant
El 1941, Speer dirigí simultàniament diversos projectes: construí els refugis antiaeris de Berlín, així com diverses fàbriques a Brünn, Graz i Viena. A Noruega projectà la construcció d'unes enormes drassanes per a submarins; a part de dissenyar i construir fàbriques per a l'esforç bèl·lic a Alemanya. Arran dels bombardeigs, juntament amb el projecte del nou Berlín, Speer va ser presumptament responsable de la [[deportació]] d'uns 50.000 jueus, que va expulsar de les seves llars per fer lloc als seus grandiosos plans; així com del reallotjament dels ciutadans alemanys afectats per les obres. Només se salvaren de la deportació uns 26.000 jueus que treballaven a les fàbriques d'armament. Aquest aspecte es coneix com el dels "pisos jueus". Respecte al tema jueu, Speer aparentà ignorar els fets relacionats amb el seu destí, però tenia almenys unes sospites fundades de quin era el seu destí, tot i que optà per mirar a un altre costat.
 
A inicis del 1942, Speer va ser destinat a Dnepopestrovsk, a [[Kíev]], per treballar en la reconstrucció dels nusos ferroviaris en col·laboració amb l'[[Organització Todt]]. Aquell mateix any, els seu germà Ernst va quedar atrapat al [[Batalla de Stalingrad|''kessel'' de Stalingrad]]. Pressionat pels seus pares, Speer intentà treure al seu germà a mitjans de gener de 1943; però, això no obstant, ni tan sols van poder localitzar la seva unitat, que va ser declarada com "desapareguda en acció".
 
=== Ministre d'Armament ===
1.121.519

modificacions