Dalt de la Vila: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: No -> Això no obstant
Línia 6:
== Història ==
[[File:Finestra gòtica carrer de Dalt.JPG|esquerra|thumb|150px|Finestra gòtica a cal Matalasser, al carrer de Dalt.]][[File:Torre Vella - Façana.jpg|thumb|Façana de la [[Torre Vella (Badalona)|Torre Vella]] vers la plaça Font i Cussó.]][[File:Dalt de la vila 2.jpg|thumb|El carrer de la Costa era l'antiga sortida vers el mar de la vila.]][[File:Museu de Badalona.JPG|thumb|150px|esquerra|El [[Museu de Badalona|museu]] és seu també de l'[[Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona|arxiu històric]] de la ciutat.]]
El barri del Dalt de la Vila és el nucli antic de Badalona, situat a sobre del turó d'en Rosés, on se situà també la ciutat romana de [[Baetulo]]. NoAixò no obstant, la teoria tradicional és que aquest nucli es despobla molt a partir del declivi romà i que s'agreuja a partir de les diferents invasions que sofreix el territori.<ref name=cuyas/>
 
Els carrers actuals d'arrel medieval cal situar-los a partir de l’[[Saqueig de Barcelona|atac]] d’[[Almansor]] sobre terres barcelonines, que deixa les restes de Baetulo en un munt de ruïnes. L’antiga ciutat pateix un procés lent de reconstrucció ençà l’any [[985]], amb unes pautes completament noves, amb uns carrers i edificacions que deixen de seguir les antigues directrius de construcció i simplement s’adapten al terreny.<ref name>{{ref-llibre|títol=Història de Badalona|lloc=Badalona|editorial=Museu de Badalona|any=1999|isbn=84-88758-03-0|cognom=Villarroya|nom=Joan (dir.)|coautors=AA.DD.}}</ref> No obstant, sembla que abans de [[1112]], any de consagració de l'església romànica de [[Santa Maria de Badalona|Santa Maria]] i de la delimitació de la seva [[sagrera]], la situació de les terres a sobre del turó és desconeguda. L'hipòtesi tradicional ha sigut que el Dalt de la Vila es forma a redós de la plaça de l'església, on també trobem el poder de la vila representat per la [[Torre Vella (Badalona)|Torre Vella]].<ref name=cuyas>{{ref-llibre|cognom=Cuyàs i Tolosa|nom=Josep Maria|títol=Història de Badalona|lloc=Badalona|any=1975-1982|enllaçautor=Josep Maria Cuyàs i Tolosa|editor=Gràfiques Duran}}</ref> Una segona teoria aposta per una major continuïtat del poblament basant-se en la topografia i la conservació d'alguns trets de la trama urbana romana, sent l'actual plaça de la Constitució el centre al voltant del qual giraria la vida badalonina medieval.<ref>{{ref-publicació|cognom=Soler i Sala|nom=Maria|títol=Feudalisme i nucleació poblacional. Processos de concentració de l'hàbitat al comtat de Barcelona entre els segles X i XIII|publicació=Acta historica et archaeologica mediaevalia|exemplar=23-24|url=http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/188852/254716|any=2002}}</ref>