Dalt de la Vila: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: No -> Això no obstant |
m Corregit: No -> Això no obstant |
||
Línia 10:
Els carrers actuals d'arrel medieval cal situar-los a partir de l’[[Saqueig de Barcelona|atac]] d’[[Almansor]] sobre terres barcelonines, que deixa les restes de Baetulo en un munt de ruïnes. L’antiga ciutat pateix un procés lent de reconstrucció ençà l’any [[985]], amb unes pautes completament noves, amb uns carrers i edificacions que deixen de seguir les antigues directrius de construcció i simplement s’adapten al terreny.<ref name>{{ref-llibre|títol=Història de Badalona|lloc=Badalona|editorial=Museu de Badalona|any=1999|isbn=84-88758-03-0|cognom=Villarroya|nom=Joan (dir.)|coautors=AA.DD.}}</ref> No obstant, sembla que abans de [[1112]], any de consagració de l'església romànica de [[Santa Maria de Badalona|Santa Maria]] i de la delimitació de la seva [[sagrera]], la situació de les terres a sobre del turó és desconeguda. L'hipòtesi tradicional ha sigut que el Dalt de la Vila es forma a redós de la plaça de l'església, on també trobem el poder de la vila representat per la [[Torre Vella (Badalona)|Torre Vella]].<ref name=cuyas>{{ref-llibre|cognom=Cuyàs i Tolosa|nom=Josep Maria|títol=Història de Badalona|lloc=Badalona|any=1975-1982|enllaçautor=Josep Maria Cuyàs i Tolosa|editor=Gràfiques Duran}}</ref> Una segona teoria aposta per una major continuïtat del poblament basant-se en la topografia i la conservació d'alguns trets de la trama urbana romana, sent l'actual plaça de la Constitució el centre al voltant del qual giraria la vida badalonina medieval.<ref>{{ref-publicació|cognom=Soler i Sala|nom=Maria|títol=Feudalisme i nucleació poblacional. Processos de concentració de l'hàbitat al comtat de Barcelona entre els segles X i XIII|publicació=Acta historica et archaeologica mediaevalia|exemplar=23-24|url=http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/188852/254716|any=2002}}</ref>
A partir d'[[edat moderna|època moderna]], s'estabilitza i estanca, encara que comença a créixer tímidament demogràficament, només aturat per les guerres que afecten a [[Catalunya]] durant aquest període.<ref name=enciclopedia>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0006584.xml?s.q=badalona#.UciT-TtM-uI|títol=Badalona|autor=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref> Un dels majors creixements serà a partir del [[segle XVIII]], juntament amb la resta de Badalona; gran exemple és l'enderrocament de l'antiga església i la construcció d'un nou temple barroc molt més gran per encabir-hi a la població.<ref>{{citar web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_20554 | títol=Església arxiprestal de Santa Maria | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=21 abril 2012 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
Durant el [[segle XX]], en general, el barri ha sofert pocs canvis urbanístics. Un dels destacats fou l'obertura del carrer del Temple, connectant millor el barri amb el centre de la ciutat; no obstant, la seva urbanització anà acompanyada de la pèrdua de la torre de la Torre Vella. També cal destacar l'urbanització de la zona de l'antic Clos de la Torre, on trobem la plaça Joaquim Font i Cussó, situada sobre les restes romanes i prop del [[Museu de Badalona]]. Així doncs, la pràctica inexistència de reformes en l'estructura interna del barri ha permés conservar la seva trama urbana d'origen medieval en el seu nucli més antic i donar un aire de tranquil·litat a la zona en comparació a la resta de la ciutat.<ref name=grafica/>
| |||