Dalt de la Vila: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: no -> això no obstant
m Corregit: No -> Això no obstant
Línia 8:
El barri del Dalt de la Vila és el nucli antic de Badalona, situat a sobre del turó d'en Rosés, on se situà també la ciutat romana de [[Baetulo]]. Això no obstant, la teoria tradicional és que aquest nucli es despobla molt a partir del declivi romà i que s'agreuja a partir de les diferents invasions que sofreix el territori.<ref name=cuyas/>
 
Els carrers actuals d'arrel medieval cal situar-los a partir de l’[[Saqueig de Barcelona|atac]] d’[[Almansor]] sobre terres barcelonines, que deixa les restes de Baetulo en un munt de ruïnes. L’antiga ciutat pateix un procés lent de reconstrucció ençà l’any [[985]], amb unes pautes completament noves, amb uns carrers i edificacions que deixen de seguir les antigues directrius de construcció i simplement s’adapten al terreny.<ref name>{{ref-llibre|títol=Història de Badalona|lloc=Badalona|editorial=Museu de Badalona|any=1999|isbn=84-88758-03-0|cognom=Villarroya|nom=Joan (dir.)|coautors=AA.DD.}}</ref> NoAixò no obstant, sembla que abans de [[1112]], any de consagració de l'església romànica de [[Santa Maria de Badalona|Santa Maria]] i de la delimitació de la seva [[sagrera]], la situació de les terres a sobre del turó és desconeguda. L'hipòtesi tradicional ha sigut que el Dalt de la Vila es forma a redós de la plaça de l'església, on també trobem el poder de la vila representat per la [[Torre Vella (Badalona)|Torre Vella]].<ref name=cuyas>{{ref-llibre|cognom=Cuyàs i Tolosa|nom=Josep Maria|títol=Història de Badalona|lloc=Badalona|any=1975-1982|enllaçautor=Josep Maria Cuyàs i Tolosa|editor=Gràfiques Duran}}</ref> Una segona teoria aposta per una major continuïtat del poblament basant-se en la topografia i la conservació d'alguns trets de la trama urbana romana, sent l'actual plaça de la Constitució el centre al voltant del qual giraria la vida badalonina medieval.<ref>{{ref-publicació|cognom=Soler i Sala|nom=Maria|títol=Feudalisme i nucleació poblacional. Processos de concentració de l'hàbitat al comtat de Barcelona entre els segles X i XIII|publicació=Acta historica et archaeologica mediaevalia|exemplar=23-24|url=http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/188852/254716|any=2002}}</ref>
 
A partir d'[[edat moderna|època moderna]], s'estabilitza i estanca, encara que comença a créixer tímidament demogràficament, només aturat per les guerres que afecten a [[Catalunya]] durant aquest període.<ref name=enciclopedia>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0006584.xml?s.q=badalona#.UciT-TtM-uI|títol=Badalona|autor=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref> Un dels majors creixements serà a partir del [[segle XVIII]], juntament amb la resta de Badalona; gran exemple és l'enderrocament de l'antiga església i la construcció d'un nou temple barroc molt més gran per encabir-hi a la població.<ref>{{citar web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_20554 | títol=Església arxiprestal de Santa Maria | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=21 abril 2012 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref> Això no obstant, inicialment en certa forma Dalt de la Vila quedarà apartat dels grans canvis urbanístics de la ciutat i perdrà la seva centralitat davant del [[Centre (Badalona)|Baix a Mar]], el primer eixample de Badalona,<ref name=baixamar>{{ref-publicació|títol=Les Cases de Baix a Mar|url=http://www.raco.cat/index.php/revistaetnologia/article/viewFile/49407/57332|publicació=Crònica d'Activitats|consulta=24 juny 2013|cognom=Cahner i Monzó|nom=Enric|cognom2=Rovira i Solanas|nom2=Mariona|lloc=Badalona|any=2003}}</ref> on també s'hi situarà el nou [[Casa Consistorial de Badalona|consistori]] deixant el [[antic Ajuntament de Badalona|petit edifici]] situat a la plaça Constitució.<ref>{{ref-web|url=http://geoportal.badalona.cat/badalonagp/Doc/F-25.pdf|consulta=22 juliol 2013|títol=Antic Ajuntament|obra=Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu|format=PDF|cognom=Lladó|nom=Francesc|cognom2=Padrós|nom2=Joan Antoni|lloc=Badalona|llengua=català|any=1980}}</ref>