Jacques Lacan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: estructural -> estructural, ja que el
m Corregit: No -> Això no obstant
Línia 90:
S'ha parlat sovint dels préstecs que Lacan tenia per costum de fer als conceptes dels seus contemporanis. Sobre l'estadi del mirall, els escrits de [[Henri Wallon]] a,<ref>Henri Wallon, Les origines du caractère chez l'enfant : les préludes du sentiment de personnalité, Paris, Quadrige/Presses universitaires de France, 1998, 301 p. (ISBN 2130452175)</ref> sovint, són citats com a referències per als textos de l'estadi del mirall de Lacan; així com els orígens en [[Alexandre Kojève|Kojève]] de la definició dinàmica de la identificació coneguda com a moviment. Élisabeth Roudinesco<ref name="Elisabeth"/> recorda que la distinció del ''Moi/Je'' que opera en la dialèctica de Lacan en diversos textos, i molt important en el seu pensament, té com a origen les notes d'Édouard Pichon sobre la dificultat que hi ha en traduir el [[Ich|''Ich'']] (pronom personal, primera persona del singular en alemany) de Freud, sistemàticament, pel ''moi'' (francès) ja que en certs contextos el ''Je'' (francès) seria més adequat. Nogensmenys, si aquesta problemàtica interessà a Lacan, el ''Je'' lacanià és un Jo, pel damunt de tot, imaginari.
 
Sense menystenir, doncs, l'aportació a la psicoanàlisi de tots els pensadors contemporanis a Lacan, la reflexió lacaniana sobre l'estadi del mirall té poca cosa de prestada del pensament de [[Henri Wallon]], qui no s'interessa ni estudia problemes conceptuals al voltant de la identificació en psicoanàlisi, ni sobre el narcisisme, ni sobre l'essència de l'imaginari, ni del Jo ni sobre l'objecte del desig. NoAixò no obstant, si que es pot dir, d'una forma força considerable, la importància d'un [[hegelianisme]] que prové de [[Alexandre Kojève|Kojève]], que Lacan utilitzarà fins al 1954, fins a la introducció dels conceptes del Real, el Simbòlic i l'Imaginari. Pel que fa a l'aportació de [[Pichon]], sobre la distinció entre el Jo i el Jo (''Je/Moi'', en francès), tindrà una gran rellevància en les consideracions i estudis sobre teories gramàtiques.
 
Lacan, doncs, utilitzà [[Alexandre Kojève|Kojève]], [[Henri Wallon|Wallon]], [[Pichon]], inclòs algunes influències de [[Dalí]],<ref>Hi podem veure aquesta referència en la seva tesi doctoral, pel coneixement paranoic.</ref> tot i que l'estadi del mirall, segons Lacan, no té res que provingui directament del pensament de cap d'ells.