Diferència entre revisions de la pàgina «Juli Vallmitjana i Colomines»

m
Corregit: No -> Això no obstant
m (Corregit: eu nom complert. La -> eu nom complet. La)
m (Corregit: No -> Això no obstant)
 
==L'autor i la seva obra==
La producció literària de Vallmitjana, però, no és uniforme pel que fa al seu plantejament. Per a una primera època val el que s'ha dit més amunt, però cap a la dècada dels 20 es produirà un canvi significatiu en la seva orientació i estil. Així, en la primera època es mostra poc fet a les convencions literàries. El rebuig de les tècniques de composició i d'estructuració dramàtica que això comporta s'amorosirà en una segona època. En aquest primer període creatiu, doncs, Vallmitjana pretén remoure la consciència del lector/públic i, alhora, trencar la indiferència i el conformisme de la societat envers aquella realitat: l'autor és un visionari que té per missió fer veure al món la veritat, per crua i desagradable que sigui. El narrador es mostrarà omnipresent al llarg de la seva obra i li donarà coherència. NoAixò no obstant, no hi ha mal sense bé i no hi ha crueltat sense pietat: l'expiació és possible. El determinisme que pretén imposar la societat és quelcom antinatural. Vallmitjana aposta obertament per la regeneració. Aquest dualisme home/bèstia beu de font de la [[teosofia]].
 
Amb en [[Josep Plana i Dorca]] (1856-1913), Vallmitjana s'afiliarà al moviment [[Teosofia|teosòfic]]. Les seves creences espirituals es reflectiran en part de la seva obra, en general com a testimoni de la marginació i dels marginats de la societat barcelonina i concretament, pel que fa al pensament teosòfic, en la seva primera obra dramàtica, ''Els oposats'', i en ''El corb'': la primera en que els protagonistes encarnen el bé, però resten incompresos per aquells a qui volen redimir, i la segona en la que el protagonista fa front a un ambient familiar hostil a les seves creences espiritualistes. Vers els anys 20, el seu teatre es torna menys personal, més costumista i menys naturalista. Els seus personatges es tornaran més estilitzats i idealitzats. Aquest canvi d'orientació es començà a manifestar a ''Muntanyes blanques'', en que l'acció passa als Pirineus. Ara, el teatre ha de distreure, no encaparrar al públic. Prou de passions i conflictes tràgics, s'ha de fer pas a les comèdies amables, més del gust burgés.
1.123.791

modificacions