Principat de Tarragona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: No -> Això no obstant |
m Corregit: no -> això no obstant |
||
Línia 33:
En 1149, el Príncip Robert d'Aguiló, cedí el govern al seu fill Guillem, intentant fer hereditari la senyoria vitalícia donada a Tarragona. Aquest acte fou rebutjat pel arquebisbe [[Bernat Tort]], qui considerava que el vertader dret a nomenar un successor al Príncip li corresponia a l'Església Catòlica, ja que Tarragona pertanyia, realment, a l'Arquebisbat de Tarragona, com havia establert el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, l'any 1118.
En 1151 l'arquebisbe féu retrodonació de tots els seus drets sobre Tarragona a [[Ramon Berenguer IV de Barcelona|Ramon Berenguer IV]], comte de Barcelona i príncep d'Aragó, però el príncep Robert no ho acceptà. En 1153, això no obstant, s'arribà a un acord entre totes les parts implicades, culminant amb la renúncia a la tinença de Tarragona de Robert d'Aguiló, qui optà, òbviament, per no enfrontar-se al poderós ''princeps'' català i a l'alta jerarquia de l'Església.
Robert d'Aguiló morí entre 1154 i 1157 (no és segura la data), però és segura la desaparició ''de facto et de iure'' del princitdo de Tarragona en aquests anys, ja que l'arquebisbe de Tarragona havia retornat al comte de Barcelona els seus drets sobre la ciutat i el Camp i, igualment, el Príncep Robert havia renunciat en el seu favor en 1153.
| |||