Principat de Tarragona: diferència entre les revisions

Això no obstant, a aquesta crida a la "Creuada" (o reconquesta cristiana) de Tarragona contra els musulmans no hi respongué el comte català amb excessiu entusiasme, ja que la regió era una terra "de ningú", abandonada i despoblada, que ja havia estat objecte d'anteriors i infructuosos intents de reconquesta. Així, en 1090, el comte de Barcelona, [[Berenguer Ramon II]], el Fratricida, féu una solemne "donació de la Ciutat i el Camp de Tarragona a Déu i al Príncep dels Apòstols i el seu Vicari", segons afirma [[Josep Iglésies i Fort]] a la seva obra ''La restauració de Tarragona''.{{cr}} Aquestes concessions dels drets de terres encara per conquerir eren habituals en la societat feudal. Així succeí per exemple amb concessions de drets de [[Lleida]] per a quan fóra conquerida per a la seu episcopal de [[Roda-Barbastre]]. El Papa [[Urbà II]] creà llavors un orde militar de cavallers sotmès als agustinians, encarregada de donar impuls a la incorporació de Tarragona a l'[[Església Catòlica]]. NoAixò no obstant, tot i diversos intents, aquests cavallers croats, procedents de tota Europa occidental, no assoliren l'objetiu militar d'acabar amb la resistència musulmana al [[Camp de Tarragona]].