Raj Britànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m (Script) File:Sikkimflag.svg → File:Flag of Sikkim (1967-1975).svg is renamed |
m Corregit: no -> això no obstant |
||
Línia 152:
A Londres, proveïa per un nivell de gabinet, la [[Secretaria d'Estat de l'Índia]] i d'un [[Consell de l'Índia]] format per 50 membres, als quals se'ls requeria haver passat almenys 10 anys a l'Índia i que això no fes més de 10 anys ençà.<ref name=moore-424>{{Harvnb|Moore|2001a|p=424}}</ref> Tot i que la Secretaria d'Estat formulava les instruccions polítiques per a ser comunicades a l'Índia, es requeria en moltes instàncies consultar al Consell, especialment en les qüestions relatives a com gastar els ingressos indis.<ref name=moore-general/> la Llei vistà un sistema de "doble govern" en el qual es Consell servia tant com a xec sobre els excessos de la política imperial i com a cos d'experts sobre l'Índia.<ref name=moore-general/> No obstant això, la Secretaria d'Estat també tenia uns poders especials d'emergència que li permetien decidir unilateralment i, en realitat, el Consell d'Experts de vegades era deixat de banda.<ref>{{Harvnb|Brown|1994|p=96}}</ref> Entre 1858 i 1947, 27 persones servirien com a Secretari d'Estat per l'Índia i van dirigir l'[[Oficina Índia]], entre els que s'incloïa a Sir [[Charles Wood]] (1859 - 1866), al [[Robert Arthur Talbot Gascoyne-Cecil|Marqués de Salisbury]] (1874 - 1878) (posteriorment 3 vedades Primer Ministre del Regne Unit), [[John Morley]] (1905 - 1910) (iniciador de les [[Reformes Minto-Morley]]), [[Edwin Samuel Montagu|E. S. Montagu]] (1917 - 1922) (un arquitecte de les [[Reformes Montagu-Chelmsford]]), i [[Frederick Pethick-Lawrence]] (1945 - 1947) (cap de la Missió de 1946 del Gabinet per l'Índia). La mida del Consell seria reduïda durant els 50 anys següents però els seus poders romandrien inamobibles. Al 1907, per primera vegada, dos indis serien nomenats membres del Consell.<ref name=moore-426>{{Harvnb|Moore|2001a|p=426}}</ref>
A Calcuta, el [[Governador General de l'Índia|Governador General]] romania com a Cap del Govern de l'Índia, sent més comunament anomenat [[Virrei]], degut als seu paper secundari com a representant de la [[Monarca britànic|Corona]] als [[Estat Principat|Estats Principats]] que nominalment eren sobirans; era, això no obstant, responsable de la Secretaria d'Estat a Londres i a través del [[Parlament britànic]]. A la [[Domini de la Companyia a l'Índia|Mandat de l'Índia de la Companyia de les Índies Orientals]] s'havia establert un sistema de ''doble govern'' mitjançant l'[[Llei Índia de Pitt|Llei Índia de 1784]].<ref name=moore-426/> El Governador General a la Capital, Calcuta, i el Governador en una presidència subordinada ([[Presidència de Madràs|Madràs]] o [[Presidència de Bombai|Bombai]]) era requerit que consultés amb el seu consell; les ordres executives a Calcuta, per exemple, eren fetes en nom del ''Governador General en Consell''.<ref name=moore-426/> El sistema de ''doble govern'' de la Companyia tenia els seus crítics, doncs des dels temps de la seva creació s'havia aplicat de manera intermitent entre el Governador General i el seu Consell; però tot i això, la Llei de 1858 no va comportar grans canvis en el govern.<ref name=moore-426/> No obstant això, als anys immediatament posteriors, alhora que hi havia la reconstrucció de la post-rebel·lió, el Virrei Lord Canning trobà que la presa de decisions col·lectiva del Consell malbaratava massa temps davant les tasques urgents que se'ls presentaven.<ref name=moore-426/> Demanà un ''sistema de carteres'' d'un [[Consell executiu (Països de la Commonwealth)|Consell Executiu]] segons el qual els afers de cadascun dels departaments de cada govern (la ''cartera'') fos assignada i esdevingués responsabilitat d'un únic membre del Consell.<ref name=moore-426/> Les decisions rutinàries del departament serien qüestió exclusiva del membre, però les decisions importants requeririen el vist-i-plau del Governador General i, en l'absència del consentiment, es requeriria una discussió de tot el Consell Executiu. Aquesta innovació del govern indi va ser promulgada mitjançant l'[[Llei dels Consells Indis de 1861]]
Si el Govern de l'Índia necessitava promulgar noves lleis, la Llei dels Consells permetia un ''Consell Legislatiu'' (una expansió del Consell Executiu amb 12 membres addicionals, cadascun d'ells nomenat per un període de dos anys) amb la meitat dels membres sent oficials britànics del govern i amb dret a vot (anomenats ''oficials'') i l'altra meitat formada per indis i per britànics residents a l'Índia, només amb dret de veu (anomenats ''no oficials'').<ref>{{Harvnb|Moore|2001a|p=426}}, {{Harvnb|Metcalf|Metcalf|2006|p=104}}</ref> Totes les lleis promulgades pels ''Consells Legislatius'' de l'Índia, fossin mitjançant el [[Consell Legislatiu Imperial]] a Calcuta o pels provincials de Madràs i Bombai, requerien el vist-i-plau final de la Secretaria d'Estat a Londres; això provoca que Sir Charles Wood, el segon Secretari d'Estat, descrigués el Govern de l'Índia com ''un despotisme controlat des de la llar''.<ref>Quoted in {{Harvnb|Moore|2001a|p=426}}</ref> Però si el nomenament d'indis al Consell Legislatiu va ser una resposta a les crides fetes després de la [[Rebel·lió Índia de 1857|rebel·lió de 1857]], més notablement per Sir [[Sayyid Ahmad Khan]], per més consultes amb els indis, els nomenats d'aquests provenien de l'aristocràcia territorial, sovint triats més per la seva lleialtat que no pas per la seva capacitat representativa.<ref>{{Harvnb|Peers|2006|p=76}}, {{Harvnb|Metcalf|Metcalf|2006|p=104}}, {{Harvnb|Spear|1990|p=149}}</ref> Més encara, els ''febles avançaments en la pràctica del govern representatiu van ser posats en pràctica per proveir de vàlvules segures d'expressió de l'opinió pública que havia estat tan menyspreada abans de la rebel·lió.'' Ara, els afers indis serien examinats encara més de prop pel Parlament Britànic i més discutits a la premsa britànica.<ref>{{Harvnb|Peers|2006|p=72}}, {{Harvnb|Bayly|1990|p=72}}</ref> Tot i que el Gran Alçament de 1857 havia sacsejat l'empresa britànica a l'Índia, no la va destruir. Després de la rebel·lió, els britànics esdevingueren més circumspectes. Això fou així per les causes de la revolta, i des d'aquell moment s'aprengueren 3 lliçons: a un nivell més pràctic, es veié que es necessitava una comunicació i camaraderia més àmplia entre els britànics i els indis; no només entre els oficials de l'exèrcit britànic i el seu estat major indi, sinó que també calia que això s'estengués a la vida civil. L'exèrcit indi va ser totalment reorganitzat: les unitats compostes per musulmans i brahmins de les [[Províncies Unides d'Agra i Oudh]], que havien format el nucli de la revolta, van ser desbandades,<ref name=spear147>{{Harvnb|Spear|1990|p=147}}</ref> i en canvi, es formaren nous regiments, com els Sikhs i els Baluchis, compostos per indis que, segons les estimacions britàniques, havien demostrat més fidelitat. A partir d'aquell punt, l'exèrcit indi no patí cap més reorganització fins al 1947.<ref name=spear147-148>{{Harvnb|Spear|1990|pp=147-148}}</ref>
| |||
.svg){kind=link}