William Wordsworth: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
m Corregit: no -> això no obstant |
||
Línia 59:
Amb la proclamació de [[Napoleó]] com a emperador de França (1805), l'última resta de [[liberalisme]] de Wordsworth va caure, i a partir de llavors es va identificar a si mateix com [[Partit Tory|tory]]. Ell, que a França havia vist l'emblema de la democràcia i la llibertat, es va sentir traït i va començar a replegar-se gradualment a posicions moderades, i fins i tot conservadores, sobretot a partir de l'any 1808, fins a abraçar la [[Anglicanisme|religió anglicana]] i la monarquia amb el compromís [[Època victoriana|victorià]]. Aquest mateix any va morir ofegat en el mar el seu germà John, la qual cosa el va afectar profundament. La seua mort, i la de Nelson, el van portar a fer, en ''Character of the Happy Warrior'', un "noble resum de la vida d'acció" (Evans). Alhora, va acabar d'escriure el seu ''Poema a Coleridge'', però refusava publicar un treball tan personal fins que haguera acabat ''The Recluse''.
Els ''Poems in Two Volumes'' (1807), contenen la famosa ''Ode: Intimations of Immortality from Recollections of early Childhood'' o ''Oda a la immortalitat'', que conté el conegut fragment ''Though nothing can bring back the hour / Of splendour in the Grass, of glory in the flower (Encara que res pot fer tornar l'hora / de l'esplendor en l'herba, de la glòria en flor''). En aquesta obra recorda la intuïció mística d'una vida anterior al naixement, que mor en aquest món material, però que pot recuperar-se en alguns moments afortunats en presència de la naturalesa (Evans). Fins llavors, només se'l coneixia públicament per les seues ''Balades líriques'', i confiava que aquest nou recull fonamentaria la seua reputació; això no obstant, va obtenir una tèbia acollida.
En l'època de les guerres napoleòniques va escriure diversos poemes de tema espanyol, entre ells, ''Hail, Zaragoza! If with unwet eye'' (1809); ''Ah! where Is Palafox? Nor tongue nor pen'' (1810); ''The Oak of Guernica'' (1810); o ''The French and the Spanish Guerillas'' (1810).
| |||