Emily Dickinson: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 35:
Emily Dickinson va viure la major part de la seva vida a les diferents diferents residències familiars d'Amherst, que s'han conservat com un museu dedicat a l'autora. L'any 1840, Emily va estudiar a l'Amherst Academy, una antiga escola masculina que havia començat a acceptar nenes dos anys abans. Hi va estudiar llengua anglesa i lletres clàssiques; hi va aprendre llatí i va llegir l'''[[Eneida]]'' durant anys i també va ocupar-se amb altres assignatures com religió, història, matemàtiques, geologia i biologia. El 1847, amb 17 anys, va començar les classes al seminari femení Mount Holyoke (que més endavant s'anomenaria Mount Holyoke College) a [[South Hadley]] (Massachusetts). Austin va anar-la a buscar per tornar-la a dur a casa poc menys d'un any després i ja no tornaria a escola. S'especula si s'enyorava de casa seva, però també que es va negar a firmar el jurament de dedicar la seva vida a Jesucrit, es va adonar que no volia romandre allí, va tornar a casa i no en va tornar a sortir. Després d'aquest retorn, només va deixar casar seva per fer algun viatge curt per visitar familiars a [[Boston]], [[Cambridge (Massachusetts)|Cambridge]] i [[Connecticut]] (a Massachusetts). Durant dècades, se l'ha caracterizada com una agorafòbica tancada a casa. Tanmateix, investigacions recents insinuen que, si bé no era la persona més oberta i sociable, sí tenia en gran estima els seus amics.
Les possibles aventures amoroses i sexuals de l'autora continuen provocant debat entre biògrafs i crítics. Hi ha poques proves que permitin arribar a conclusions sobre els seus objectes d'afecte, malgrat que la concepció de passió de l'autora queda clara en alguns poemes i algunes cartes. Criden sobretot l'atenció un grup de cartes adreçades només a "Master" (senyor), conegudes com les cartes ''Master'' on sembla que Dickinson escrigui a un amant masculí: de tota manera, no s'ha pogut establir ni a qui anaven dirigides ni si es van arribar a enviar. Alguns biògrafs es mostren convençuts que Dickinson va tenir un romanç amb l'editor de diaris Samuel Bowles (amic del seu pare), el jutge Otis Lord o un sacerdot anomenat Charles Wadsworth. Altres biògrafs sostenen que Dickinson podria haber tingut [[lesbiana|vincles romàntics amb dones]] quan era jove, una hipòtesi que ha anat guanyant popularitat. Després d'un suposat afer amb Emily Fowler, pels volts de [[1850]], les conjectures apunten a Susan Gilbert [[1851]], la seva amiga més íntima i cunyada, com a possible amor.<ref>[http://www.autostraddle.com/sexy-lesbian-love-letters-1896-to-1934-209681/ ''15 Ladies Who Were Writing Sexy Lesbian Love Letters Before You Got Born''] a ''[[Autostraddle]]'', 15/1/2014 {{en}}</ref>
Tant si Emily Dickinson tenia sentiments amorosos envers les dones com si no, és important recordar que els seus poemes van passar per les edicions de diverses persiones abans de ser presentats en públic. Segons Macintosh i Hart, hi hauria proves que Mabel Loomis Todd (editor) era amant d'Austin Dickinson i que tots dos van "mutilar els manuscrits de Dickinson; en van esborrar el nom [de Susan] i elminar-ne tota referència". Alguns versos dels poemes estaven completament ratllats. Todd va participar en l'edició dels tres volums inicials de l'obra publicada de la poeta. Aquesta manipulació dels documents condemna els possible aspectes romàntics a l'ambigüitat. Tanmateix, altres aspectes com ara l'amistat de tota una vida (de l'adolescència fins a la mort d'Emily) no són ambigus. Se sap que ningú ha rebut més escrits d'Emily que Susan Gilbert. Es van trobar centenars de cartes, que Gilbert va tornar. Emily estimava molt els seus pocs amics i l'amistat amb Susan no és cap excepció. Algunes cartes són apassionades, cosa que genera una certa ambigüitat. Mal que moltes cartes i poesies de Dickinson són apassionades i eròtiques, hi ha pocs biògrafs i crítics que pensin que Dickinson arribés a consumar cap relació amb ningú.
| |||