Diferència entre revisions de la pàgina «Espectre eixamplat per seqüència directa»

m
Corregit: de 1 -> d'1 que
m (Corregit: de 1 -> d'1 MHz)
m (Corregit: de 1 -> d'1 que)
En aquesta tècnica es genera un patró de bits redundant per a cada un dels bits que componen el senyal. Com més gran sigui aquest patró de bits, major serà la resistència del senyal a les interferències. L'estàndard IEEE 802.11 recomana una mida de 11 bits, però l'òptim és de 100. A recepció és necessari realitzar el procés invers per obtenir la informació original.
 
La seqüència de bits utilitzada per modular els bits es coneix com seqüència de Barker (també anomenat codi de dispersió o pseudosoroll). És una seqüència ràpida dissenyada perquè aparegui aproximadament la mateixa quantitat de d'1 que de 0. Un exemple d'aquesta seqüència és el següent.
:+1-1+1+1-1+1+1+1-1-1-1-1
Només els receptors als quals l'emissor hagi enviat prèviament la seqüència podran recompondre el senyal original. A més, en substituir cada bit de dades a transmetre, per una seqüència de 11 bits equivalent, encara que part del senyal de transmissió es vegi afectada per interferències, el receptor encara pot reconstruir fàcilment la informació a partir del senyal rebut.
1.123.791

modificacions