Làser de diòxid de carboni: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -> , ja que l' |
m Corregit: de 11 -> d'11,3 |
||
Línia 20:
# El bombament s'aconsegueix mitjançant una descàrrega elèctrica a través del tub. Els impactes dels [[electrons]] exciten els [[estat vibracional|estats vibracionals]] de les molècules de nitrogen. Com el nitrogen és una [[molècula homonuclear]] (que conté només un tipus d'element químic) no pot perdre energia a través de l'emissió de [[fotons]] i, per tant, els seus estats excitats vibracionals són [[metaestabilitat|metaestables]], és a dir, tenen una [[vida mitjana]] relativament llarga.
# Les col·lisions entre les molècules de nitrogen i les de diòxid de carboni permeten una transferència energètica entre ambdues que provoca l'excitació dels estats vibracionals del diòxid de carboni, amb una eficiència suficient per obtenir [[inversió de població]] en el diòxid de carboni.
# Amb la inversió de població es produeixen diverses transicions làser a partir de les bandes de vibració-rotació de la molècula triatòmica de diòxid de carboni, que poden seleccionar-se gràcies a una ajustament fi de la [[cavitat ressonant]]. Aquest ajustament s'acostuma a aconseguir amb una [[xarxa de difracció]], que es pot girar i, d'aquesta manera, permet seleccionar una línia d'emissió particular. L'ajustament més fi de freqüència s'aconsegueix amb un [[interferòmetre de Fabry-Pérot]]. En definitiva, es pot aconseguir un conjunt de [[longitud d'ona|longituds d'ona]] des
Com els làsers de diòxid de carboni emeten en l'[[infraroig]], calen materials especials per construir-los. Normalment els miralls són de [[molibdè]], [[or]] o [[silici]] revestit, mentre que les finestres d'obertura i les lents estan fetes de [[germani]] o [[seleniur de zinc]]. En aplicacions d'alta potència es prefereixen els miralls d'or i les finestres i lents de seleniur de zinc. Històricament les lents es feien d'algun tipus de sal ([[clorur de sodi]] o [[clorur de potassi]]), però es degradaven progressivament amb l'exposició a la humitat atmosfèrica. La forma més bàsica d'un làser de diòxid de carboni està formada per un gas, amb la mescla especificada anteriorment, dins d'un tub de descàrrega i amb un acoblador òptic a l'extrem de sortida (normalment un mirall semireflector de seleniur de zinc). La reflectivitat del mirall és d'un 5-15%.
| |||