Alans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: al oest -> a l'oest |
m Corregit: al -> a terra |
||
Línia 10:
En temps de [[Vespasià]] el rei part d'[[Hircània]] els va cridar i van devastar [[Mèdia]] i [[Armènia]]. Durant el regnat d'[[Adrià]], una part dels alans havia emigrat a la regió del [[Danubi]] i va fer atacs a la frontera romana, i quasi al mateix temps la branca caucàsica va arribar fins a [[Capadòcia]] passant per Mèdia i Armènia, i Arrià, el governador provincial, escriu que les seves tàctiques de guerra eren les mateixes que els [[sàrmates]]. Tolomeu, sota els Antonins, anomena a la branca europea Alans Skuthai (Alans Scythae) dels que diu eren un dels set pobles principals de Sarmàcia (junt amb els [[Vends]], [[Peucinis]], [[Bastarnes]], [[Iazigs]], [[Roxolans]] i [[Hamaxobis]]); alguns s'havien establert a [[Panònia]] occidental. Tolomeu diu que el seu nom venia de la muntanya Alanus de [[Sarmàcia]], de situació desconeguda. El 308 [[Dionis Periegetes]] diu que les seves terres estaven al nord del Taure, junt amb els [[Melanclens]], [[Gelons]], [[Hippemolgis]], [[Neuri]] i [[Agathyrsis]], però sembla que està parlant de les dues branques.
Amià Marcel·lí (vers 350-400) els col·locà al [[Tiras]] (Dniester) junt amb els [[Costobocis]] i altres tribus escites. Diu Amià Marcel·lí que els alans eren molts, i estaven estesos per tots els països; els alans eren rossos, bonics i arrogants; consideraven una felicitat morir en la guerra i conservaven restes dels enemics morts, especialment la pell del crani que penjaven com trofeu del pitral dels seus cavalls; no adoraven a cap déu i rendien culte a una espasa clavada
El moviment dels [[huns]] va abocar als gots cap a l'Imperi ([[376]]) i els alans formaven llavors dins aquest grup una confederació en la que hi havia els [[Neuri]], [[Budins]], [[Gelons]], [[Agathyrsis]], [[Melanclens]] i els Andròfags (''Androphagi'').
| |||