Beniaján: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Substituint plantilles de ref redirigides |
m Corregit: afamada -> famosa indústria |
||
Línia 65:
El poble de Beniaján es trobava originàriament al costat de la confluència dels rius Guadalentín i Segura, un enclavament freqüentment assolat per les crescudes d'ambdós lleres; això va motivar que, des de la [[Reconquesta]] fins a bé entrat el segle XVI, es produís un lent i paulatí trasllat del nucli urbà fins a l'emplaçament que avui ocupa, una mica més elevat. És precisament en aquesta època quan s'arrela en el lloc una profunda i creixent devoció per la '''[[Mare de Déu del Carme]]''', la qual és patrona de la localitat avui.
El segle XVII va suposar ja un període de gran riquesa i enlairament econòmic, car totes les terres de la ''Cordillera Sur'' van quedar sota la jurisdicció de la vila, consolidant-se ja com puixant nucli de la Vega. A l'explotació agrícola de les seves terres es va unir la
Durant l'època del ''Trienni Liberal'', aquesta localitat va sol·licitar ser municipi propi i li va ser concedit en [[1814]]. No obstant això, va tornar a pertànyer al municipi de [[Múrcia]] en [[1856]]. En aquests anys neix el '''Cantonalisme''': [[Antonete Gálvez]], màxim representant d'aquest revolucionari moviment polític del Llevant, és una figura clau en la història local de l'últim terç del segle XIX, ja que la seva vida transcorreria en aquesta zona, gran part dels seus seguidors eren beniajanenses i va acabar convertint a Beniaján en un dels bastions de defensa del murcianisme a nivell nacional.
| |||