|
eMedicineTopic = 316 |
MeshID = |
}}L''''ambliopia''' és un trastorn del [[sistema visual]] que es caracteritza per una visió escassa d'un ull que que per altra banda, [[fisiologia|fisiològicament]] és normal o que presenta un grau de d'anormalitat estructural inestimable. Es considera que afecta entre un 1 i un 5 % de la població.
L'ull afectat d'ambliopia rep el nom d''''ull ambliop''' o, popularment, '''ull gandul'''; en oposició a ell, l'ull que no n'està afectat es designa amb el terme de d{{'}}'''ull dominant'''.
Pot existir algun defecte a l'ull, com per exemple una [[miopia]], però això no justifica pèrdua de visió. Generalment l'afectació esés unilateral i es produeix com a conseqüència de falta d'estimulació visual adequada durant el període crític de desenvolupament visual, el que afecta alsels mecanismes neuronals encarregats de la visió. És present en un 4% de la població.
EsÉs possible que la l'ambliopia afecti alsels dos ullulls, si els dos han sofert un període llarg de deprivació visual. Això pot passar quan existeix una [[cataracta]] congènita que afecti alsels dos ulls (opacitat del cristal·lí present en el naixement que impedeix la visió). Si es realitza una intervenció quirúrgica aviat per eliminar la cataracta, el nen podrà tenir una bona visió, però si la intervenció es fa massa tard, després que passi el període maduratiu de desenvolupament visual, la cirurgia de la cataracta no servirà per millorar la capacitat visual, doncs el cervell no esés capaç de processar els estímuls visuals, per tant el dèficit de visió seria en aquest últim exemple impossible de corregir.
En la majoria dels casos existeix un defecte de refracció (miopia, [[astigmatisme]] o [[hipermetropia]]) asimètric que no ha estat detectat o corregit durant la infantesa. Quan la diferencia de capacitat visual entre els dos ulls és important, l'infant utilitza únicament l'ull de major capacitat, mentre que el contrari acaba per quedar anul·lat funcionalment, encara que la seva estructura física romangui intacta.
El tractament més comú consisteix ena realitzar la l'oclusió durant períodes controlats de l'ull que té bona visió per estimular les vies neuronals de l'ull afectat.
== Causes ==
Entre les causes d'ambliopia es troben:
·[[Estrabisme]]. Aquesta malaltia l'ull desviat perd la seva capacitat en benefici de l'ull fixador.
·Deprivació. EsÉs el cas de la cataracta congènita (present des del naixement) i altres trastorns com les l'opacitat de la còrnia i la ptosisptosi palpebral (caiguda de la parpella). Si el trastorn no es corregeix a temps, la pèrdua de visió persisteix encara que la malaltia que la va originar s'hagi solucionat.
·[[Ametropia|Ametropies]]. Com ja s'ha comentat passa freqüentment en casos de miopia si la diferencia de graduació entre els dos ulls esés important.
== Diagnòstic ==
L'efectua un [[Optometria|Optòmetre]] amb estudis i entrenament visual mitjançant un examen complet de la visió. EsÉs important fer aquest examen als nens elcom més aviat possiblemillor, preferentment abans dels tres anys d'edat. EsÉs fonamental comprovar l'agudesa visual dels dos ulls.
== Tractament ==
El tractament es basa en 3 pilar fonamentals: determinar la causa del problema, corregir-la amb els mitjans necessaris, per exemple l'ús d'ulleres si existeix alguna anomalia de refracció i realitzar la l'oclusió de l'ull que té bona visió per estimulaestimular les vies neuronals de l'ull afectat.
Els nens hauran de ser controlats periòdicament, amb la freqüència necessària, fins als dotze anys d'edat. La col·laboració dels seus pares és bàsica, ja que gran part de l'èxit del tractament depèn de la seva dedicació. La recuperació esés més ràpida si són sotmesos a un programa d'estimulació primerenca.
El diagnòstic primerenc esés prioritari i ha de ser realitzat per l'especialista en entrenament visual. En la detecció del trastorn han de col·laborar els pares, professors i optòmetres.
El tractament ha d'iniciar-se elcom més aviat possiblemillor, preferentment des d'eldel moment en quequè es detecti i esés necessari realitzar un control des del moment en quequè neixen els nens, avaluant objectivament.
Un usús correcte deldels pegats ortòptics haurà de fer-lo un especialista capacitat, degutpel afet que cada pacient haurà de portar un estricte control i un esquema personalitzat de revisions periòdiques per l'especialista. Un mal usús dels pegats ortòptics pot empitjorar les condicions inicials.
El tractament no ha de ser abandonat abans dels 10 anys per elpel risc de recaiguda.
{{Commonscat|Amblyopia}}
| 