Suíntila: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: l'inassistència -> la inassistència als |
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
||
Línia 3:
'''Suintila''' fou rei [[visigot]] del [[621]] al [[631]]. Havia lluitat contra els [[runcons]] el [[612]], i contra els bizantins sota les ordres de [[Sisebut]] el 614-615. Succeí [[Recared II]] el [[621]].
Res més accedir al tron Suintila va haver de combatre contra els vascons que tornaven a assolar la [[Tarraconense]], i descendiren per la Vall de l'Ebre. L'exèrcit real va sorprendre als vascons lluny de les seves muntanyes i d'altres zones agrestes on refugiar-se. Centenars de vascons van ser capturats, i van haver de lliurar les seves armes. Per garantir la tranquil·litat en el futur, el rei va exigir dels caps de guerra el lliurament d'ostatges. A més se'ls va obligar a treballar construint una fortalesa, anomenada ''Ologicus'', la qual no ha estat identificada, però que havia de situar-se a la zona entre Pamplona i l'Ebre, i a la qual segurament es traslladaria la guarnició visigoda de Pamplina, ciutat en la
Però les bandes de vascons que no havien estat capturades i desarmades, es van reorganitzar ràpidament i van reprendre les seves activitats, probablement el següent any (en tot cas és segur que tornaven a assolar la Tarraconense el 625).
Entre el [[622]] (després de la campanya vascona) i el [[625]] (quan de fet acaba la seva crònica Isidor) Suintila va expulsar als bizantins de les seves últimes posicions. La qüestió bizantina és objecte de múltiples controvèrsies. Els grecs havien ocupat alguns territoris en temps de Recared, cap al final del seu regnat, (el [[589]] governava Spania el patrici Comenciolus, i sembla que no es temia cap atac visigot, però la situació va canviar a finals de segle). Durant el regnat de [[Viteric]] va tornar a combatre's amb resultat incert (una probable expansió bizantina limitada va haver de ser contrarestada pel
Després d'això quedava poc als bizantins. Tradicionalment es col·locava el seu domini en el Sud de Portugal (basat en la inassistència als concilis posteriors al 589 i fins al del 653 del Bisbe de Ossonoba; així els bizantins haurien dominat la regió des de aproximadament el 599 fins
Tradicionalment s'ha suposat a Màlaga, [[Ceuta]] i [[Tànger]] ocupades el [[615]], a Cartago Nova el [[621]] (o més aviat el [[622]], car el [[621]] el rei va combatre contra els vascons), l'Algarve cap al [[625]]-[[626]], i les últimes places indeterminades el [[629]]. Però atès que Isidor va acabar la seva Crònica en la primavera del [[626]] i la conquesta ja havia conclòs, haurem de suposar que aquesta va tenir lloc amb anterioritat. Com suposem que Cartago Nova havia estat ocupada vers el [[614]] i que els Algarves mai van ser possessió grega, sol restaven als orientals algunes possessions, segurament a la zona de l'Estret, a l'altre costat de Ceuta. La campanya contra els vascons sol datar-se el [[621]], encara que també va poder esdevenir-se el [[622]], car Isidor sols indica que va ser "al principi del seu regnat". La lluita contra els bizantins va haver de portar-se a terme entre el [[622]] i el [[625]], i per tant sembla més probable que fora entre el [[623]] i el [[625]].
Línia 15:
Abans del 625 Suintila va associar al tron al seu fill [[Ricimir]]. El seu germà [[Geila]] va participar també en el govern. El rei estava casat amb una dama anomenada Teodora. Se'l considera en general un governant pietòs que donà a l'Església de Guarrazar en la Cartaginense una corona d'or (que encara existeix, formant part de l'anomenat tresor de Guarrazar que va ser localitzat a mitjans del Segle XIX).
El [[625]] se sap per una carta de Brauli, Bisbe de Saragossa des de el [[631]] al [[651]] (va succeir al seu germà Joan, que havia estat bisbe des de el 619 al 631 aproximadament), que es produïen desordenis en els voltants de la ciutat, i havia guerra, pesta i fam. No cap dubte de l'activitat vascona a la zona s'havia reprès
Isidor va dedicar al rei la seva primera edició de la Història dels gots, i en ella va fer un elogi de la bona fe, la prudència, l'energia, el rigor com jutge, la diligència en els assumptes de govern i la generositat amb els pobres del rei. Però en la segona edició, uns deu anys després, quan ja Suintila havia estat deposat, tots aquests elogis van ser suprimits. Sembla que els elogis tenien un fons de veritat, i que en tot cas la política del rei disgustava als magnats i no al poble. No obstant això no podia mantenir-se l'alabança una vegada caígut del poder, i amb el tron ocupat per la facció rival.
El [[631]] va ser enderrocat pel dux de [[Septimània]], Sisenand. Suintila va fugir i se sap que va morir després del [[634]] (potser cap al [[641]]). El [[633]] el IV Concili de Toledo, presidit per [[Sant Isidor]] de [[Sevilla]], el va excomunicar i expropiar els
{{Inicia taula}}
|