Suíntila: diferència entre les revisions

Res més accedir al tron Suintila va haver de combatre contra els vascons que tornaven a assolar la [[Tarraconense]], i descendiren per la Vall de l'Ebre. L'exèrcit real va sorprendre als vascons lluny de les seves muntanyes i d'altres zones agrestes on refugiar-se. Centenars de vascons van ser capturats, i van haver de lliurar les seves armes. Per garantir la tranquil·litat en el futur, el rei va exigir dels caps de guerra el lliurament d'ostatges. A més se'ls va obligar a treballar construint una fortalesa, anomenada ''Ologicus'', la qual no ha estat identificada, però que havia de situar-se a la zona entre Pamplona i l'Ebre, i a la qual segurament es traslladaria la guarnició visigoda de Pamplina, ciutat en la quequal era massa vulnerable a l'estar envoltada d'una població hostil. Per això Isidoro va anomenar a Ologicus com ''Civitatem Gothorum'' (Ciutat dels gots) en contraposició a [[Pamplona]], ciutat dels vascons.

Entre el [[622]] (després de la campanya vascona) i el [[625]] (quan de fet acaba la seva crònica Isidor) Suintila va expulsar als bizantins de les seves últimes posicions. La qüestió bizantina és objecte de múltiples controvèrsies. Els grecs havien ocupat alguns territoris en temps de Recared, cap al final del seu regnat, (el [[589]] governava Spania el patrici Comenciolus, i sembla que no es temia cap atac visigot, però la situació va canviar a finals de segle). Durant el regnat de [[Viteric]] va tornar a combatre's amb resultat incert (una probable expansió bizantina limitada va haver de ser contrarestada pel contraataquecontraatac visigot); Gundemar els va atacar de nou el [[611]] però sembla que els grecs fins i tot van poder mantenir les seves posicions essencials. Les campanyes decisives es van portar a terme els anys [[614]] i [[615]], prenent-se diverses ciutats, entre elles [[Màlaga]]. El problema consisteix a saber quin any es va conquerir [[Cartago Nova]] (tradicionalment s'assenyalava la data del [[621]], però probablement no és correcta). EsSe sap que en la dècada dels trenta, és a dir alguns anys després de l'expulsió dels bizantins, la ciutat romania destruïda (així ho indica Isidor en la seva obra "Etimologies"), cosa que pel que sembla va ser obra dels gots, que van fer el mateix amb altres ciutats. El cronista franc Fredegari confirma el fet amb aquestes paraules: ''"...et plures civitates ab imperi Romano Sisebodus litore maris abstulit et usque fundamentum destruxit.",'' text del qual la traducció seria: "i més ciutats de l'Imperi Romà van ser preses per Sisebut a la zona costanera i seguidament va iniciar la seva destrucció". De fet Cartago Nova ja havia d'estar amenaçada des dels temps de Viteric. La propera ciutat de ''Bigastrum'' va caure abans del [[610]] en mans visigodes (doncs el seu Bisbe va assistir a un Concili el [[610]]) i va obtenir certa preponderància, potser a causa que la població de Cartagena abandonava la ciutat i es refugiava en Bigastrum, pero va ser destruïda cap a aquesta mateixa època (anys vint o trenta). La hipòtesi més corrent és que els gots no podien prendre les ciutats emmurallades més que després de llargs setges, i per això quan prenien ciutats emmurallades a l'enemic destruïen les fortificacions perquè no tornessin a servir-los de base en cas d'una reconquesta. La tesi es recolza en la destrucció (comprovada per l'arqueologia) de les ciutats d'Àfrica quan la província va ser presa pels vàndals; en la destrucció de les ciutats italianes de ''Pisaurum'' i ''Fanum'' pel rei ostrogot Vitiges, i de [[Benevent]], [[Nàpols]], [[Spoleto]] i [[Tivoli]] per un altre rei ostrogot, Tòtila; i en una conducta similar dels llombards amb els bizantins. Això pressuposa que Cartago Nova hauria de ser presa pels gots després del regnat de Recared i abans del de Sisebut (és a dir entre el 602 i el 612). El 602 l'exèrcit que els havia de combatre va ser confiat a Viteric, qui el març del 603 va aprofitar el seu control per donar un cop d'estat. Per tant va poder combatre durant el 602 sense que se sapiga res d'això; en canvi sens dubte no va sortir a combatre el 603; després es va poder combatre el 604, 605 i 606 (i potser fins i tot posteriorment el 607, 608 i 609) i en alguna d'aquestes campanyes es prengué Sagontia i segurament Bigastrum; finalment es va tornar a lluitar el [[611]], sembla que amb poc èxit. El fet que el Bisbe de Bigastrum estigués present en el Concili del 610, i que precisament la qüestió d'aquest Sínode fos el convertir a [[Toledo]] en Arquebisbat en substitució de [[Cartago Nova]], podria indicar que la ciutat encara no havia estat recuperada. La destrucció en aquest cas cal atruir-la als bizantins, que, encerclats, l'haurien destruit abans d'abandonar-la. Només la referència de Fredegari de què la destrucció de ciutats costaneres va ser obra de Sisebuto impedeix assegurar-ho. La conquesta fou probablement el 614.

Després d'això quedava poc als bizantins. Tradicionalment es col·locava el seu domini en el Sud de Portugal (basat en la inassistència als concilis posteriors al 589 i fins al del 653 del Bisbe de Ossonoba; així els bizantins haurien dominat la regió des de aproximadament el 599 fins a al voltant del 650), però és molt improbable que mai, ni en els inicis de la seva presència, quan major extensió abraçava el seu domini, arribessin a dominar aquesta zona. Segurament la seva zona de domini s'havia reduït a una zona de l'Estret enfront de Ceuta, entre la regió de [[Gades]] (amb Besipo, Melgable i Bilone Claudia), la zona de l'Estret pròpia (amb Mellaria i Calpe) i la zona a l'oest de Màlaga (amb Barbesula, Sálduba i Suol). Isidor és molt poc informatiu (fet habitual en l'il·lustre sant) i es limita a indicar: ''"...urbs residuas quas in Hispaniis Romana magnus agebat, proelio conserto obtinuit''" que es traduiria per: "la resta de les ciutats de certa importància que conservaven els bizantins les va ocupar (Suintila) mitjançant batalla". No dóna ni el nom d'una d'elles, ni la data, ni cap indicació apreciable més que el fet de parlar de ciutats en plural, el que indicaria que eren més d'una.

El [[625]] se sap per una carta de Brauli, Bisbe de Saragossa des de el [[631]] al [[651]] (va succeir al seu germà Joan, que havia estat bisbe des de el 619 al 631 aproximadament), que es produïen desordenis en els voltants de la ciutat, i havia guerra, pesta i fam. No cap dubte de l'activitat vascona a la zona s'havia reprès

El [[631]] va ser enderrocat pel dux de [[Septimània]], Sisenand. Suintila va fugir i se sap que va morir després del [[634]] (potser cap al [[641]]). El [[633]] el IV Concili de Toledo, presidit per [[Sant Isidor]] de [[Sevilla]], el va excomunicar i expropiar els bensbéns.