Hedonisme: diferència entre les revisions

Les principals religions prediquen l'[[ascetisme]] tot i la [[mortificació]] necessaris per a fer-se independents de les passions corporals per tal de poder dedicar-se a déus. Consideren el goig com un afecció primitiua de la persona, considerada com esclava dels seus desitjos en comptes de cercar la felicitat per la via espiritual. Associen el plaer a satisfaccions simples. Aquesta connotació negativa perviu en l'actualitat, quan es retreu a hedonistes, especialment joves, el fet de tenir una [[moral]] de viure només pel plaer immediat. Tot i aixó, Epicur, el primer hedonista del qual es tenen escrits, va explicitament refusar aquesta opció, preconitzava un hedonisme humanista.<ref name = pjc /> Consdera com a acceptable el dolor o els sofriments, quan és temporari o necessari per a aconseguir una felicitat superior, a condició que aquesta felicitat sigui dins del món i en un termini raonable abans la mort, com que aconsella: «Acostuma’t a pensar que la mort no és res per a nosaltres, ja que tot el bé i el mal resideixen en les sensacions, i precisament la mort és la privació de la sensació. Per tant, el fet de conèixer correctament que la mort no és res per a nosaltres ens fa satisfactòria la mortalitat de la vida: no perquè hi afegeixi un temps infinit, sinó perquè ens lliura de l’enyorança desmesurada d’immortalitat.»<ref>[[Epicur]], [http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/Epicur%20Carta%20a%20Meneceu.htm ''La mort i els mals de la vida''], ''Lletra a Meneceu''</ref> Cal aprofitar les seves passions, però no ser esclau de passions. També refusa l'la interpretació egoïsta o d'explotació sense reserva, com que la felicitat seva depen igualment de la felicitat dels altres.<ref name = pjc >Pere J. Cabot, [http://www.iessantanyi.cat/filosofia/HistFil/04epicuri.pdf L'hedonisme epicuri: una proposta humanista de felicitat.]</ref>