Restricció calòrica: diferència entre les revisions

Els primers treballs en C. elegans (veure [[Cynthia Kenyon]]) i investigacions més recents en ratolins suggereixen que (veure [[Matthias Bluher]], [[C. Ronald Kahn]], [[Barbara B. Kahn]], i altres ) no és només la reducció de la ingesta calòrica el que influencia la longevitat. Això s'ha realitzat mitjançant l'estudi d'animals que tenen el seu metabolisme canviat per reduir l'activitat de l'la [[insulina]] o elements que estan corrent a baix de la [[transducció de senyal|transducció del seu senyal]], retenint en conseqüència la feblesa dels animals dels seus primers estudis. Es va observar que aquests animals poden tenir una ingesta normal, però tenen un increment de la longevitat similar. Això suggereix que la longevitat s'incrementa en els organismes que poden mantenir-se prims mentre puguin evitar una acumulació excessiva de [[teixit adipós]]. Si això pogués efectuar-se sense disminuir la ingesta (com en alguns tipus minoritaris d'alimentació, com la dieta amb aliment viu o la de [[Joel Fuhrman]]), llavors la "dieta d'inanició" anticipada com un requisit impossible pels primers investigadors deixa de ser una precondició per augmentar la longevitat.