Tirso de Molina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: no -> això no obstant
m Corregit: l' -> la [[intriga
Línia 25:
[[Fitxer:Tirso de Molina.jpg|right|250px|thumb|Tirso de Molina]]
Per més que només hagen arribat a la posteritat unes seixanta peces dramàtiques seues, va ser un dels dramaturgs més prolífics del [[Segle d'or espanyol]].
Segons el seu propi testimoni en el [[pròleg]] a la ''Tercera Part'', sens dubte una mica exagerat, n'hauria escrit cap al 1634 unes tres-centes o quatre-centes. L'atribució d'algunes presenta, això no obstant, tots els ingredients del més intricat dels trencaclosques bibliogràfics. L'obra dramàtica de Tirs de Molina es caracteritza per l'enorme complicació dels seus [[argument]]s, que a vegades es fan molt difícils de seguir, com en el cas de ''Don Gil de las calzas verdes''; posseeix, això no obstant, el secret de l'la [[intriga]] i sap com interessar a l'espectador. Els seus personatges posseeixen una profunditat [[psicologia|psicològica]] major que en altres dramaturgs de l'època i els seus caràcters femenins destaquen sovint a les seues obres, com per exemple la reina [[Maria de Molina]] en ''La prudencia en la mujer''. Altres vegades solen ser increïblement embolicadors i intrigants (el prototip d'aquests seria, per exemple, la Marta de ''Marta la piadosa''), de manera que sempre saben eixir-se'n amb la seua i disposen de recursos per a sortir-se'n de les situacions més complicades, la qual cosa es testimoni de l'enginy del frare mercedari.
 
Va destacar sobretot en la comèdia: ''Marta la Piadosa'', ''Por el sótano y el torno'', ''Don Gil de las calzas verdes'', ''La villana de Vallecas'', i en la [[comèdia palatina]]: ''El castigo del penseque'', ''El amor médico'' i sobretot ''El vergonzoso en Palacio''. Va conrear també les obres religioses, tant ''[[auto sacramental|autos sacramentales]]'' (''El colmenero divino'', ''Los hermanos parecidos'', ''No le arriendo la ganancia'') com els drames [[hagiografia|hagiogràfics]] (''Santo y sastre'', la trilogia ''La santa Joana''); bíblics (''La mejor espigadora'', sobre la història de Ruth, ''La vida y muerte de Herodes'' o ''La venganza de Tamar'') i teològics (''El condenado por desconfiado''); també hi ha incursions teològiques en drames morals com la seua obra mestra ''El burlador de Sevilla y convidado de piedra'', sobre el [[mite]] de [[Don Juan]].