Revisió del 23:32, 19 gen 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: regne al emperador [[Ner -> regne a l'emperador [[Ner ← Edició anterior		Revisió del 20:57, 21 gen 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: es -> és Can Edició següent →
Línia 3: Cèsar esmenta a les tribus que se li van rendir després de la seva victòria sobre els ''cantiaci'' ([[Kent]]): els ''[[ceni magni]]'', els ''[[segontiaci]]'', els ''[[ancalites]]'', els ''[[bibroci]]'' i els ''[[Cassi (família)\|cassi]]''. D'aquesta tribus els ''cassi'' foren probablement els ancestres dels [[casivelaunis]], i els ''segontiaci'' podrien ser un poble del nord de Gales (on un establiment romà es va dir ''[[Caernarfon#Història\|Segontium]]'') però els demes no han estat identificats, si be cal pensar que els ''ceni magni'' (grans cenis) series els icenis. El primer rei iceni conegut (per les monedes) esés Can Duro (Duro podria ser un títol) que va governar fins vers el [[25]] i el va succeir Antèdios que el [[43]] es va fer client de Roma. Al mateix temps apareixen monedes d'un altra rei, Aesus, segurament oposat als romans, als quals Antedios fou favorable. Un altre rei apareix vers el [[45]], segurament també oposat als romans, que per les monedes se sap que es deia Saenus, que fou un dels líders de la revolta del 47, i segurament va morir a la lluita que va seguir amb els romans. En aquesta lluita el propretor P. Ostorius, després de fortificar les valls d'Autona (Aufona) i Sabrina, va atacar, derrotar i reduir als icenis. Després va atacar als [[cangis]] que vivien molt lluny, prop de la mar d'[[Irlanda]]. Segurament els romans van imposar ([[48]]) al rei proromà Prasutag (''Prasutagus'' o ''Prasto''). La seva dona fou la famosa [[Boadicea]]. Prasutag va morir vers l'any [[59]] i va deixar el regne a l'emperador [[Neró]] i a les seves dues filles; però Neró va anul·lar el estatus de client roma que tenia el regne dels icenis i el va annexionar. La vídua i regent Boadicea, davant del pillatge del procurador imperial Decianus Catus, i després de ser fuetejada i les seves filles violades va encapçalar la revolta a la que es van unir els veïns [[Trinobants]] (60). La [[Legió IX Hispana]] fou derrotada i les ciutats de Camulodunum ([[Colchester]]), Verulamium (Saint Albans) i Londinium ([[Londres]]) foren saquejades ([[61]]) però derrotats els rebels per les forces del governador Suetoni Paul·li a Manduessedum ([[61]]) i el [[62]] la revolta va quedar totalment aplanada

Icens: diferència entre les revisions