|
'''Ecumenisme''' es refereix a les iniciatives que apunten cap a una major unitat o cooperació [[religió|religiosa]].
En el seu sentit més ampli, aquesta unitat o cooperació pot referir-se a la unitat religiosa mundial; per la defensa d'un sentit major d'espiritualitat compartida entre les tres religions [[Abraham|abrahàmiques]]: [[judaisme]], [[cristianisme]] i l'[[islam]]. Més generalment, no obstant això, l'ecumenisme és usat en un sentit més estricte, referint-se a una major cooperació entre diferents denominacions religioses d'una única d'aquestes fes.
La paraula s'origina del [[idioma grec|grec]] οἰκουμένη (''oikoumene''), que significa «el món habitat», i històricament era usada com una referència específica a l'[[imperi Romà]]. Avui, la paraula és usada predominantment per i amb referències a denominacions i [[Divisió del cristianisme|esglésies cristianes]] separades per la [[doctrina]], [[història]] i practica. Dintre d'aquest context particular, el terme ecumenisme es refereix a la idea d'una unitat cristiana en el sentit literal: que hauria d'existir una única Església cristiana.<ref>{{citar web
| url = http://www.arconet.es/ecumenismo/catalan/203Ecumenismo.html| títol = Ecumenisme| consulta = 31-10-2008
}}</ref>
== Ecumenisme cristià i pluralisme interreligiós ==
L'ecumenisme cristià, en el sentit estricte a dalt referit, és la promoció de la unitat o cooperació entre grups religiosos distingits o denominacions de la [[cristianisme|cristianitat]]. El ecumenisme cristià es distingeix del pluralisme interreligiós. L'ecumenisme, en aquest sentit ampli, és denominat pluralisme religiós, per distingir-se del ecumenisme dintre d'un moviment de fe. El moviment interreligiós lluita per major respecte mutu, tolerància i cooperació entre les religions del món. L'ecumenisme com diàleg interreligiós entre representants de diverses fes, no pretén necessàriament reconciliar els seus partidaris en una unitat completa, orgànica, amb alguna altra entitat, però simplement promoure relacions de convivència millors. Promou la tolerància, respecte mutu i cooperació, sigui entre denominacions cristianes, sigui entre la cristianitat i altres fes.
Per a alguns catòlics, això pugues encara assumir l'objectiu de la reconciliació de tots els quals professen la fe cristiana en una única organització visible, és a dir, a través de la unió amb l'[[Església Catòlica Romana]].
Per a alguns [[protestantisme|protestants]], la unitat espiritual, i freqüentment la unitat sobre els ensenyaments de l'església sobri qüestions clau, és el bastant. D'acord amb el [[teòleg]] [[luteranisme|luterà]] [[Edmund Schlink]], el més important en l'ecumenisme cristià és que les persones es concentrin fonamentalment en [[Crist]], no en organitzacions d'esglésies separades. En el seu llibre ''Ökumenische Dogmatik'' (1983), ell diu que els cristians que veuen Crist ressuscitat operant en les vides de diversos cristians en diverses esglésies, perceben que la unitat de l'església de Crist mai va ser perduda,<ref>pàgines 694-700; també en el seu «Report», ''Dialog'' 1963, 2:4, 328</ref> però que en comptes d'això han estat distorsionats i enfosquits per diferents experiències històriques i per miopia espiritual. Ambdues són superades per la fe renovada en Crist. Fins i tot en això està la resposta a la seva amoestació ([[Evangeli segons Joan|Joan]] 17 i també Filipencs 2), perquè tots siguin un amb ell i que s'estimin uns als altres com un testimoniatge per al món. El resultat del mutu reconeixement serà una germanor mundial perceptible, organitzada en una manera històricament nova.<ref>pàgines 707-708; també Skibbe, ''A Quiet Reformer'' (1999), 122-4; Schlink, ''The Vision of the Pope'' (2001)</ref>
Estant en contra el modern moviment ecumènic està la tradicional [[Església Ortodoxa]], la qual decididament afirma només haver-hi una sola Església, la qual és l'Església Ortodoxa. Així, teories tals com l'«església germana» o «dos pulmons», són generalment rebutjades perquè, sota aquest punt de vista, l'Església és teològicament indivisible. No obstant això, un important teòleg ortodox del [[segle XIX]], [[Vladímir S. Soloviov]], va defensar l'ecumenisme i l'any de la seva mort, 1900, va publicar un llibre denominat ''Tres converses sobre la guerra, el progrés i la fi de la història mundial, amb una curta narració sobre l'Anticrist'' on albira una futura unió de totes les esglésies cristianes.<ref>{{citar web|url=http://www.raco.cat/index.php/Comprendre/article/view/57602/67570|títol=Eclesiologia i ecumenisme en Soloviov|autor=Sebastià Janeras|any=2001|editor=Comprendre|consulta=10-11-2008}}{{PDF}}</ref>
== Organitzacions ecumèniques ==
* [[Comunitat Mundial de Budistes]]
* [[Congrés Mundial de Religions Ètniques]]
* [[Consell Mundial d'Esglésies]]
* [[Congrés Mundial Jueu]]
* [[Federació Pagana Internacional]]
* [[Lliga Mundial Islàmica]]
* [[Parlament de les Religions del Món]]
== Referències ==
{{referències}}
== Vegeu també ==
* [[Comunió completa]]
* [[Divisió del cristianisme]]
* [[Principi de Lund]]
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* [http://www.audir.org/ Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós - AUDIR]
* [http://www.unescocat.org/ct/p7/ La gestió de la diversitat de creences en l'espai públic com a contribució a la cohesió social i la convivència.] a [[UNESCO]].
* [http://parroquiasarria.free.fr/europa.html Línies directrius per a una col·laboració progressiva de les Esglésies a Europa]
* Rosa Serrahima i Peter Dettwiler. [http://www.ciutatnova.org/content/view/380/81/ 100 anys d'ecumenisme!]
{{Esborrany de religió}}
[[Categoria:Ecumenisme| ]]
| 