Yezdegerd I: diferència entre les revisions

m
Corregit: es -> és considerat
m (Corregit: es -> és clar)
m (Corregit: es -> és considerat)
Els romans passaven per un mal moment: els ostrogots assolaven els [[Balcans]], els francs l'occident, i una guerra civil devastava algunes províncies orientals, però Yezdegerd no va aprofitar aquestes circumstàncies sinó que pel contrari va alliberar als captius cristians dels huns que havien caigut a les seves mans després de derrotar a un exèrcit dels huns. [[Arcadi]] li va encarregar la custòdia del seu fill [[Teodosi I el Gran|Teodosi]], llavors encara un infant; el rei persa va escriure al senat romà acceptant el càrrec i amenaçant amb la guerra a qualsevol que volgués conspirar contra el jove; a aquest li va enviar com instructor a Antíoc.
 
Va permetre als cristians tenir la seva pròpia organització en un edicte que esés considerat per Pèrsia l'equivalent de l'[[edicte de Milà]], i durant el seu regnat els cristians van incrementar la seva influència a Pèrsia formant una església semioficial després de celebrar un concili a Selèucia el [[410]]. Algunes ciutats com [[Nisibis]] es van convertir senceres al cristianisme sota la influència del bisbe Marutas. Això va causar l'oposició dels mags al rei. El rei va utilitzar als catolicós de Selèucia-Ctesifont per fer de mediador amb el seu germà, que governava [[Fars]]; un altre catolicós fou enviat a l'emperador Teodosi com ambaixador.
 
Al final del seu regnat, Abdas de [[Susa]] va succeir Marutas i va iniciar un conflicte amb els [[Zoroastrisme|zoroastrians]] que va acabar amb el incendi d'un temple de Zoroastre (a més de robatoris i altres actes vexatoris pels mazdaistes). Això va provocar la còlera del rei, més encara quan Abdas es va negar a reconstruir el temple. Yezdegerd va decidir aleshores fer destruir totes les esglésies de Pèrsia, desembocant en persecucions durant els seus últims quatre anys de regnat. El nomenament de Mehr Narseh com a gran ministre probablement data d'aquesta època.
1.166.778

modificacions