Acer aliat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: vi n'hi han d'altres -> vi n'hi ha d'altres
m Corregit: es -> és possible
Línia 5:
Els elements d'aliatge que s'utilitzen més sovint per a la fabricació d'acers aliats són: níquel, manganès, crom, [[vanadi]], [[tungstè]], [[molibdè]], [[cobalt]], [[silici]], [[coure]], [[titani]], [[zirconi]], [[plom]], [[seleni]], [[alumini]], [[bor]] i [[niobi]].
 
Utilitzant acers aliats esés possible fabricar peces de gran espessor amb resistències molt elevades a l'interior de les mateixes, per exemple en elements de [[màquina|màquines]] i [[motor|motors]] s'arriben a assolir grans dureses amb gran [[tenacitat]]. També es possible fabricar mecanismes que mantinguin elevades resistències a altes temperatures i preparar encunys, de formes molt complexes, que no es deformin ni es clivellin en el [[tremp]], etc.
Hi ha certs elements d'aliatge que tenen tendència a dissoldre's en la [[ferro alfa|ferrita]] o formar solucions sòlides amb el ferro alfa, i en canvi n'hi ha d'altres que tenen tendència a formar [[carbur]]s. Els elements d'aliatge tenen influència en els diagrames d'equilibri dels acers (augmentant o disminuint les temperatures crítiques dels diagrames d'equilibri i les temperatures Ac i Ar corresponents a escalfaments i refredaments relativament lents, modificant el contingut de carboni de l'acer eutectoide, eixamplant o disminuint els camps austenítics o ferrítics corresponents als diagrames d'equilibri, i altres influències també relacionades amb el diagrama ferro-carboni, com la tendència a grafititzar el carboni, a modificar la mida del gra, etc)