Condensador electrolític: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: alterns -> alterns, ja que la |
m Corregit: es -> és possible |
||
Línia 6:
El principi del condensador electrolític va ser descobert l'any 1886 per [[Charles Pollak]], com a par de la seva recerca de l[['anodització]] de l'[[alumini]] i altres metalls. Pollack descobrí que degut al fet que la capa d'òxid d'alumini produïda era molt prima, hi havia molta capacitància entre l'alumini i la solució de l'[[electròlit]]. Va trobar que el [[perborat de sodi]] (borax) permetia la creació de la capa d'òxid d'alumini sense atacar-la després quan la tensió s'eliminava. Va obtenir una patent per al condensador electrolític d'alumini l'any 1897
==Aplicacions==
La primera aplicació pràctica d'aquesta tecnologia va ser en els condensadors d'arrancada dels motors de corrent alterns, ja que la majoria dels condensadors elèctrics són polaritzats, és a dir que només poden funcionar amb corrent continu, però fent servir diverses plaques d'alumini anoditzat, i intercalant-hi l'electròlit de borax,
La primera aplicació massiva de les versions de corrent continu d'aquest tipus de condensadors va ser en les centraletes telefòniques.
|