Condensador electrolític: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: alterns -> alterns, ja que la
m Corregit: es -> és possible
Línia 6:
El principi del condensador electrolític va ser descobert l'any 1886 per [[Charles Pollak]], com a par de la seva recerca de l[['anodització]] de l'[[alumini]] i altres metalls. Pollack descobrí que degut al fet que la capa d'òxid d'alumini produïda era molt prima, hi havia molta capacitància entre l'alumini i la solució de l'[[electròlit]]. Va trobar que el [[perborat de sodi]] (borax) permetia la creació de la capa d'òxid d'alumini sense atacar-la després quan la tensió s'eliminava. Va obtenir una patent per al condensador electrolític d'alumini l'any 1897
==Aplicacions==
La primera aplicació pràctica d'aquesta tecnologia va ser en els condensadors d'arrancada dels motors de corrent alterns, ja que la majoria dels condensadors elèctrics són polaritzats, és a dir que només poden funcionar amb corrent continu, però fent servir diverses plaques d'alumini anoditzat, i intercalant-hi l'electròlit de borax, esés possible fer un condensador que pugui ser usat en sistemes de corrent altern.
 
La primera aplicació massiva de les versions de corrent continu d'aquest tipus de condensadors va ser en les centraletes telefòniques.