Elâzığ: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mes -> més tard (1185) Kharpur
m Corregit: Es -> És possible
Línia 45:
S'han trobar restes de poblament prehistòric i protohistòric i s'han excavat alguns llocs de l'edat del bronze a Ağin, Norşuntepe, Tepecik i Han Ibrahim Şah. Restes d'ocupació hel·lenística s'han descobert a Aşvanke i Kalecikler. Sembla que hi hauria hagut una ocupació continuada des de el [[calcolític]], però no se sap en quins períodes hi va haver una població formant vila. La primera de què es té notícia és Harput de la qual els primers pobladors van ser els [[Hurrita|hurrites]] vers el 2.000 aC. La població fou habitada després pels armenis i la moderna ciutat actual està situada a cinc quilòmetres de l'antiga fortalesa armènia de [[Kharput]] o [[Harput]] (armeni: Խարբերդ Xarberd, en armeni oriental pronunciat: Kharberd, en armeni occidental pronunciat [[Kharpert]] o Harput, apareix el nom també com Khartabird, Khartabirt i Kharberd) que significa ''fortalesa rocosa''.
 
Fou la ''Ziata Castellum'' del temps dels romans. EsÉs possible que fos el lloc anomenat ''Carcathiocerta'' a l'[[Armènia Sofene]], on va arribar [[Corbuló]] el [[65]]. Sota els musulmans va portar el nom àrab d'Hisn Ziyad o Hisn Zayt. En temps dels croats els francs l'anomenaven Quart-Pierre i en armeni vulgar es deia Kahrpurd (apareix també després el nom Kharbrut, una deformació turca).
 
Fou bizantina fins a la invasió seljúcida i vers el [[1100]] estava en mans d'un ''amir'' anomenat Djubuk (vegeu [[Beylik de Çubukoğulları]]), del que, un temps després, va passar als [[ortúkides]] o artúkides. L'ortúkida Balak Nasr al-Dawla hi va tenir presoners a [[Joscelí I d'Edessa|Joscelí I]] d'[[Comtat d'Edessa]] i [[Balduí II de Jerusalem|Balduí II]] de [[Regne de Jerusalem|Jerusalem]].