Gàdara: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: especial gracia -> a gràcia especial (30 aC-4 aC
m Corregit: es -> és possible
Línia 7:
Era un llogaret dels jueus quant fou refundada. Gadara va pertànyer sota els selèucides a la confederació de ciutats coneguda com la [[Decàpolis]] (Deu ciutats). El [[218 aC]] fou conquerida per [[Antíoc III el gran]] i for rebatejada Antioquia Semiramis. Com altres ciutats de la zona fou conquerida per [[Alexandre Janeu]], rei asmoneu dels jueus (rei vers [[104 aC]] a [[76 aC]]) després d'un setge de deu mesos, i la majoria dels seus habitants grecs es van exiliar. El [[63 aC]] la Decàpolis fou ocupada per Pompeu, i Gadara que havia quedat molt malmesa, fou reconstruïda (a petició de Demetri de Gadara, amic de Pompeu). Va ser seu d'un dels cinc sanedrins instituïts per [[Aulus Gabinius]]. Com a ciutat grega fou part de la província de [[Síria (província romana)|Síria]] i exclosa del regne jueu, excepte en el regnat d'[[Herodes el gran]] en què li fou concedida per [[August]] com a gràcia especial ([[30 aC]]-[[4 aC]]).
 
A la revolta jueva fou una de les primeres ciutat que foren arrabassades pels rebels als romans, però després els seus habitants siríacs es van revenjar i van capturar alguns líders jueus i en van matar d'altres. [[Vespasià]] a la seva primera campanya a Galilea la va trobar en mans dels jueus, la va conquerir i va matar als seus habitants adults, i va cremar la ciutat i els llogarets de la rodalia. Però a la segona campanya tornava ser en mans dels jueus, si be es va rendir voluntàriament als romans i Vespasià hi va posar guarnició ([[73]]). Va existir un bisbat de Gadara però esés possible que es tracti de la capital de Perea. Durant l'època bizantina va romandre com a ciutat de certa importància i s'han trobat algunes restes de les construccions bizantines.
 
Fou ocupada pels àrabs el [[638]], però destruïda per un terratrèmol el [[747]] , fou abandonada.