Diferència entre revisions de la pàgina «Híbrid»

1 byte afegit ,  fa 6 anys
m
Corregit: es -> és deguda
m (Corregit: heterozigòtics -> heterozigòtics, ja que po)
m (Corregit: es -> és deguda)
 
== Híbrids interespecífics ==
Els híbrids interespecífics es fan aparellant dues espècies, normalment dins del mateix gènere. La descendència mostra trets i característiques d'ambdòs progenitors. La descendència d'un encreuament interespecífic sovint resulta estèril la qual cosa és un mecanisme de prevenció de flux genètic entre les espècies.<ref>Keeton, William T. 1980. ''Biological science'', Page 800. New York: Norton. ISBN 0-393-95021-2 </ref>L'esterilitat esés deguda al diferent nombre de cromosomes, per exemple el [[ruc]] té 62 cromosomes i el [[cavall]] 64 i la descendència (la [[mul]]a) té 63 cromosomes. Les mules i altres híbrids interespecífics són normalment estèrils, ja que no poden produir [[gàmetes]] viables, ja que el cromosoma extra no poden fer un parell homòleg durant la [[meiosi]] i no es forma esperma ni òvuls viables. Tanmateix s'ha informat de mules femelles fèrtils en alguns casos quan el pare és un ruc.<ref>{{cite web|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=PubMed&list_uids=3378453&dopt=Abstract|title=McBeath S, Tan PP, Bai Q, Speed RM.|year=1988}}</ref>
 
Més sovint altres processos que ocorren en les planes i els animals mantenen l'aïllament genètic i la diferenciació entre les espècies. La ''mosca Lonicera'' és la primera espècie animal coneguda que és resultat d'una hibridació natural, abans d'aquest descobriment la hibridació natural només es coneixia en les plantes.<ref>{{citar web |url=http://www.elmundo.es/elmundo/2005/07/27/ciencia/1122477253.html |títol=Investigadores de EEUU logran que dos especies animales diferentes evolucionen y se conviertan en una |consulta=19/8/2012 |obra= |editor=El Mundo |data=27/7/2005 |llengua=castellà }}</ref>
1.123.794

modificacions