Pierre Bourdieu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es -> és deguda
Línia 41:
La seua anàlisi de la realitat social parteix de tres principis epistemològics:
# La [[fenomenologia|perspectiva fenomenològica]] i la [[estructuralisme|perspectiva estructural]], associades a la dicotomització de l'anàlisi de l'estructura social, són dos moments en l'estudi d'una mateixa realitat social. En el primer moviment, l'objectivista o estructural, s'aparten les representacions corrents, de la vida quotidiana, per tal de construir estructures objectives, com a espais socials de posicions i de distribució dels recursos socialment eficients, que podem anomenar ''camps'' i que defineixen les determinacions exteriors que actuen sobre les interaccions i representacions dels agents socials. El segon moviment, el subjectivista o fenomenològic, reintrodueix l'experiència immediata per tal d'explicitar les categories de percepció i apreciació, les disposicions, que estructuren, des de l'interior, les seues accions i representacions, o preses de posició.
# Existeix una correspondència entre l'estructura social, món dels objectes, i l'estructura mental, món dels subjectes, ja que les estructures del pensament s'organitzen a partir de l'estructura experimentada en els grups. Aquesta correspondència esés deguda a què el sistema escolar, generalitzat, facilita l'homologia entre els diferents camps de relació i les estructures de pensament; però, a més a més, existeix una connexió genètica entre les divisions socials i els esquemes mentals, ja que una exposició continuada a determinades condicions socials de vida imprimeix disposicions duradores, que podem anomenar ''habitus''. Aquesta correspondència entre estructura material i estructura mental, a més a més, acompleix funcions eminentment polítiques, en aconseguir que els actors es comporten de conformitat amb l'estructura social vigent, amb la qual cosa els sistemes de classificació, estructures mentals, es constitueixen en preses de posició en els conflictes socials que oposen als grups.
# Són les relacions les que assumeixen la primacia en l'anàlisi de l'estructura i l'acció social i, per tant, cal realitzar una anàlisi relacional, una sociologia relacional o reflexiva, que ens ajude a entendre la correspondència entre la posició en l'estructura i la disposició en l'acció, és a dir, que ens permeta explicar les relacions entre el ''camp'' (estructura) i l´''habitus'' (acció). Unes relacions que són de condicionament, en la mesura que el ''camp'' estructura l´''habitus'', i de coneixement, ja que l´''habitus'' contribueix a construir el ''camp'' com a món significatiu, amb sentit.