Ptolemeu XIII Filopàtor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mes -> més edat) Cleòpatra VII |
m Corregit: es -> és possible |
||
Línia 8:
Ptolemeu va anar a trobar a les forces de Cleòpatra a [[Pelusium]] i els dos exèrcits van acampar un enfront de l'altra. En aquell moment va arribar a Egipte [[Gneu Pompeu Magne]] (perseguit per Cèsar) i Ptolemeu i [[Pothinus]] van anar a entrevistar-se amb ell i van fingir que acceptaven ajudar-lo però ràpidament Pompeu fou assassinat per ordre de Pothinus i el general Aquil·les (''Achillas'') que esperaven guanyar-se així el favor de Cèsar, que estava a punt d'arribar.
Una mica després va arribar a Egipte [[Juli Cèsar]] i es va proposar regular els afers egipcis. Quant se li va presentar el cap de Pompeu va manifestar el seu disgust i va fer buscar el cos per donar-li un enterrament romà. Cleòpatra va deixar l'exèrcit i va accelerar el seu retorn a Alexandria, i amb els seus encants personals va aconseguir el favor de Cèsar del que va esdevenir l'amant, resultant evident que Pothinus i Ptolemeu serien apartats de la direcció dels país. Pothinus va preparar llavors una revolta a Alexandria contra els romans i per això va fer tornar secretament una part de l'exèrcit acampat a Pelusium, sota la direcció d'Aquil·les. Cèsar va dictaminar que Pothinus seria executat i Cleòpatra tornaria al tron. Ptolemeu llavors es va aliar a Arsinoe que també tenia elements favorables a l'exèrcit egipci i romà. La revolta preparada ja per Pothinus va esclatar a meitat de [[desembre]] del [[48 aC]] i va agafar a Cèsar per sorpresa; els romans es van fer forts a una part d'Alexandria que fou atacada per l'exèrcit i el poble sense èxit. En les lluites
L'arribada de reforços des de [[Pèrgam]] dirigits per Mitridates, va decidir la victòria de Cèsar. Ptolemeu es va enfrontar amb les forces romanes que arribaven pel costat de Síria i es va fer fort a un dels braços del riu; però l'actuació coordinada de Cèsar i Mitridates va derrotar a les forces egípcies i el seu camp fou assaltat. Els partidaris de Ptolemeu XIII i Arsinoe IV van sortir de la ciutat; Ptolemeu es va ofegar al creuar el [[Nil]] el [[13 de gener]] del [[47 aC]].
| |||