Ecumenisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 84.127.247.230 (discussió) a l'última versió de Al Lemos |
Robot estandarditza plantilles de referències |
||
Línia 3:
En el seu sentit més ampli, aquesta unitat o cooperació pot referir-se a la unitat religiosa mundial; per la defensa d'un sentit major d'espiritualitat compartida entre les tres religions [[Abraham|abrahàmiques]]: [[judaisme]], [[cristianisme]] i l'[[islam]]. Més generalment, no obstant això, l'ecumenisme és usat en un sentit més estricte, referint-se a una major cooperació entre diferents denominacions religioses d'una única d'aquestes fes.
La paraula s'origina del [[idioma grec|grec]] οἰκουμένη (''oikoumene''), que significa «el món habitat», i històricament era usada com una referència específica a l'[[imperi Romà]]. Avui, la paraula és usada predominantment per i amb referències a denominacions i [[Divisió del cristianisme|esglésies cristianes]] separades per la [[doctrina]], [[història]] i practica. Dintre d'aquest context particular, el terme ecumenisme es refereix a la idea d'una unitat cristiana en el sentit literal: que hauria d'existir una única Església cristiana.<ref>{{
| url = http://www.arconet.es/ecumenismo/catalan/203Ecumenismo.html| títol = Ecumenisme| consulta = 31-10-2008
}}</ref>
Línia 14:
Per a alguns [[protestantisme|protestants]], la unitat espiritual, i freqüentment la unitat sobre els ensenyaments de l'església sobri qüestions clau, és el bastant. D'acord amb el [[teòleg]] [[luteranisme|luterà]] [[Edmund Schlink]], el més important en l'ecumenisme cristià és que les persones es concentrin fonamentalment en [[Crist]], no en organitzacions d'esglésies separades. En el seu llibre ''Ökumenische Dogmatik'' (1983), ell diu que els cristians que veuen Crist ressuscitat operant en les vides de diversos cristians en diverses esglésies, perceben que la unitat de l'església de Crist mai va ser perduda,<ref>pàgines 694-700; també en el seu «Report», ''Dialog'' 1963, 2:4, 328</ref> però que en comptes d'això han estat distorsionats i enfosquits per diferents experiències històriques i per miopia espiritual. Ambdues són superades per la fe renovada en Crist. Fins i tot en això està la resposta a la seva amoestació ([[Evangeli segons Joan|Joan]] 17 i també Filipencs 2), perquè tots siguin un amb ell i que s'estimin uns als altres com un testimoniatge per al món. El resultat del mutu reconeixement serà una germanor mundial perceptible, organitzada en una manera històricament nova.<ref>pàgines 707-708; també Skibbe, ''A Quiet Reformer'' (1999), 122-4; Schlink, ''The Vision of the Pope'' (2001)</ref>
Estant en contra el modern moviment ecumènic està la tradicional [[Església Ortodoxa]], la qual decididament afirma només haver-hi una sola Església, la qual és l'Església Ortodoxa. Així, teories tals com l'«església germana» o «dos pulmons», són generalment rebutjades perquè, sota aquest punt de vista, l'Església és teològicament indivisible. No obstant això, un important teòleg ortodox del [[segle XIX]], [[Vladímir S. Soloviov]], va defensar l'ecumenisme i l'any de la seva mort, 1900, va publicar un llibre denominat ''Tres converses sobre la guerra, el progrés i la fi de la història mundial, amb una curta narració sobre l'Anticrist'' on albira una futura unió de totes les esglésies cristianes.<ref>{{
== Organitzacions ecumèniques ==
| |||