Aeroport de Londres-Heathrow: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: coneguda com terminal 3 -> coneguda com a terminal 3 |
m Corregit: abans de què -> abans que |
||
Línia 53:
Abans que arribessin els [[anys 30]], l'aeroport de Heathrow no oferia vols de cap mena i els terrenys on es troba actualment no eren res més que un seguit de [[Casa|cases]] de camp aïllades a les [[Gran Londres|rodalies de Londres]] anomenades Heath Row. A partir de la [[Primera Guerra Mundial]] va ser quan va començar a oferir alguns vols tot i que tots eren de caràcter militar. A partir del [[1930]], la [[pista d'aterratge]] era propietat privada de la companyia Fairey Aviation, la qual l'utilitzava com a centre per al muntatge d'aeronaus i zona de proves.
L'aerport de Heathrow, llavors anomenat aeròdrom de Great Western, va quedar sota el control del Ministeri de l'Aire britànic que el desenvolupà com una estació de transferència de la Royal Air Force. L'any [[1944]] va començar la construcció de les pistes d'aterratge i, abans
L'any [[1953]] va començar la construcció de la primera pista d'aterratge moderna i el [[1955]] es va inaugurar l'edifici Europa (ara l'anomenada terminal 2), una cerimònia portada a terme per la [[Isabel II del Regne Unit|Reina Isabel II]]. L'1 d'abril d'aquest mateix any es va inaugurar una nova [[torre de control]], substituint a l'antiga torre original. Sis anys més tard es construeix la terminal Oceànica (ara coneguda com a terminal 3), una [[infraestructura]] pensada per albergar vols de llarg radi. Finalment i durant el [[1968]], es va concloure la construcció de les terminals originals de Heathrow situades al centre de l'aeroport amb l'obertura de la terminal 1. Així mateix, l'aeroport va superar els 14 milions de passatgers.
| |||