Pel·lícula de 35 mm: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|35mm film}} a partir de de:35-mm-Film |
m Bot: enllaç no actiu |
||
Línia 3:
La ''' pel·lícula de 35 [[mil·límetre|mm]] ''' és el format de [[negatiu]] o [[pel·lícula fotogràfica]] més utilitzat, tant en [[cinema]] com a [[fotografia]], que perviu pràcticament sense canvis des de la seva introducció en [[1892]] per [[William Dickson]] i [[Thomas Edison]], que van usar material fotogràfic proporcionat per [[George Eastman]]. El seu nom ve de que el [[negatiu]] és tallat en tires que mesuren 35 [[mil·límetre]] s d'ample <ref name="dicksonsmpte"> 1.377 polzades és dimensió especificada per la SMPTE, o 34.975 mm. La mida va ser creat per Dickson en col·laboració conEastm, i hauria estat estàndard, sense unitats mètriques. Un compte d'això és donat en un article de Dickson el 1993 a la revista del SMPTE [http://www.subclub.org/shop/halframe.htm '' Half Frame Cameras '']. Consultat el 12 d'agost de 2006. Aquesta mida és també exactament la meitat de rotllo de pel·lícula '' Tipus A '' de 2 3/4 polzades (68.85 mm), que va ser l'estàndard de Eastman en aquest temps [http://www.eastman.org/fm/mees/htmlsrc/mE12900002_ful.html 'Enhancing the Illusion: The Process and Origins of Photography ''], George Eastman House. Consultat el 12 agost 2006 </ref><ref name="smpte139"> ANSI/SMPTE 139-1996. '' SMPTE STANDARD for Motion Picture Film (35mm) - Perforated KS. '' Society of Motion Picture and Television Engineers. White Plains, NY. </Ref> i, segons la norma, ha de portar quatre perforacions per quadre o [[fotograma]] en ambdós costats, perquè la pel·lícula es reprodueixi a 24 [[fotograma]] s per segon. <Ref name = "ACM"> Hummel, Rob (ed). '' American Cinematographer Manual '', 8th edition. ASC Press: Hollywood, 2001 </ref>
Una gran varietat de calibres (pas de pel·licula), majoritàriament patentats, van ser usats en nombroses càmeres i sistemes de projecció desenvolupats independentment a finals del [[segle XIX]] i principis del [[segle XX]], des dels 13 mm als 75 mm.<ref name="gauges"> Horak, Jan-Christopher. [[UCLA]] Film and Television Archive, [http://web.archive.org/20041018220717/www.cinema.ucla.edu/tank/GaugesHorak.htm '' Introduction to Film gauge '']. Retrieved August 11, 2006 </ref> La pel·lícula de 35 mm va ser finalment reconeguda com la mesura estàndard internacional el 1909 <ref name="alsobrook"> Alsobrook, Russ T. International Cinematographers Guild, [http://www.cameraguild.com/interviews/chat_alsobrook/alsobrook_machines1.htm '' Machines That Made the Movies, part 1 '']. Retrieved August 11, 2006. </Ref> i s'ha mantingut llargament com el format de pel·lícula dominant per a la creació i projecció d'imatges, tot i les amenaces de passos més petits i més grans, i de formats nous, perquè la seva mida permet una relativament bona relació entre el cost del material fotogràfic i la qualitat de la imatge capturada. Addicionalment, l'àmplia disponibilitat dels projectors de 35 mm a les sales comercials fa que sigui l'únic format de pel·lícula que pot ser reproduït en gairebé qualsevol cinema en el món.
Aquest pas és extraordinàriament versàtil en les seves aplicacions. En els últims cent anys s'ha modificat per incloure-hi so, redissenyat per crear una base de pel·lícula més segura, formulat per capturar color; ha contingut multitud de formats de pantalla ampla ('' widescreen '') i incorporat informació de so digital en gairebé totes les seves àrees que no tenen marcs. Des del començament del [[segle XXI]], la fabricació de la pel·lícula de 35 mm s'ha torconvertit en un [[duopoli]] entre [[Eastman Kodak]] i [[Fujifilm]].
| |||