Djembé: diferència entre les revisions

L'instrument va néixer a l'antic Imperi Mandinga, aproximadament entre les localitats de Bamako ([[Mali]]) i Kankan ([[Guinea]]), des d'aquí va migrar posteriorment a [[Senegal]], [[Costa d'Ivori]] i [[Burkina Faso]], formant part integral de la música i las tradicions de la zona. Es creu que aquesta dispersió del djembé es va produir durant el segle I d.C. per les migracions dels ''Numu'' que eren (i encara són) ferrers professionals, considerats guardians de certs poders. Ells s'encarregaven de fabricar les màscares ''Komo'', realitzar la [[circumcisió]] i l'[[Clitoridectomia|ablació]] dels adolescents, per marcar el seu pas a l'edat adulta, tant com d'esculpir i tocar els '''djembés'''.

 

 

Tradicionalment, els djembés tenen uns 30 cm de [[diàmetre]], amb una variació aproximada d'entre dos i sis centímetres. En poden trobar de dos tipus: els tradicionals, fets de forma artesanal amb [[fusta]], concretament amb fusta de [[lengue]], [[iroko]] i [[mahogany]] tradicionalment tot i que actualment també s'empren altres tipus de llenya com el [[cedre]], l'[[Crataegus|arç]] i la [[Caoba (fusta)|caoba]]. Pel que fa a la pell, normalment s'utilitza pell de [[cabra (animal)|cabra]]. Aquest tipus de djembés tradicionals s'afina mitjançant un sistema de corda integra i resistent (a vegades corda d'alpinisme d'alta resistència) i s'enllaça amb el cercle de dalt, on es troba la membrana, i el cercle de baix, on s'aguanta. Els djembés moderns poden estar fets de fusta o fibra per al cos, amb la membrana de pell natural o sintètica.