Sistema de coordenades cartesianes: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Cartesian coordinates 2D.svg|thumb|324px|Fig. 3 – Els quatre quadrants d'un sistema de coordenades cartesià. Les fletxes als eixos indiquen que s'estenen indefinidament en les seves respectives direccions (esés a dir infinitament).]]

Un [[sistema de coordenades]] cartesianes de dues dimensions es defineix habitualment amb dos eixos perpendiculars entre si formant un pla (el pla ''xy''). L'eix [[pla horitzontal|horitzontal]] es diu normalment eix ''x'', i l'eix [[vertical]] s'anomena normalment eix ''y''. En un sistema de coordenades de tres dimensions, s'afegeix un altre eix , anomenat normalment eix ''z'', que subministra una tercera dimensió de mesura de l'espai. Els eixos normalment es defineixen de forma que siguin mútuament [[ortogonal]]s (formen un angle recte entre ells). (Els primers sistemes permetien eixos "oblics", esés a dir, eixos que no es tallaven formant angles rectes, aquesta mena de sistemes encara es fan servir ocasionalment avui en dia, tot i que principalment com a exercicis teòrics.) Tots els punts d'un sistema de coordenades cartesianes considerats com a conjunt formen el '''pla cartesià'''. De les equacions que fan servir el sistema de coordenades cartesianes se'n diu '''equacions cartesianes'''.

En fixar o triar l'eix ''x'' queda determinat l'eix ''y'' tret de la seva direcció. EsÉs a dir, l'eix ''y'' cal que sigui [[perpendicular]] a l'eix ''x'' al punt origen 0 sobre l'eix ''x''. Però encara manca de triar quina de les dues semirectes de la perpendicular es designa com a positiva i quina com a negativa. Cada una d'aquestes dues possibles tries determina una orientació diferent del pla cartesià.