Revisió del 09:14, 5 abr 2013 modifica PereBot (discussió \| contribucions) Bots 928.790 edits m Robot afegint {{Commonscat\|Baldwin I of Flanders}} a partir de cs:Balduin I. Flanderský ← Edició anterior		Revisió del 02:42, 24 gen 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: es a dir -> és a dir Edició següent →
Línia 11: Aquest episodi és l'origen d'una llegenda d'[[Artois]], amb el suport de les cròniques de l'abadia de Mont Saint-Eloi, que atribueix a Balduí la presència de dos megàlits anomenats "Les Pedres Bessones" o "Pedres d'Acq" al llogaret d'Ecoivres, prop d'Arras. Carles el Calb va atribuir a Balduí a més a més dels boscos, la marca de Flandes (esés a dir el territori entre l'Escalda occidental i l'Yser del sud que defensava el nord del territori franc) a benefici dotal [[866]]. El 870 va adquirir el territori corresponent a l'abadia de Sankt Peter de Gant; va defensar els seus territoris de les incursions dels víkings. Balduí I va fortificar Gant, Arras, i Bruges, la capital, on va fundar, segons la llegenda, l'església de Sant Donat, al lloc d'una antiga capella dedicada a la Verge. El cos de Donat, vuitè bisbe de Reims i fou traslladat. L'any 870, el marquès també va construir un convent benedictí a Furnes, que rebé les relíquies de Santa Walburga (Walpurgis). Balduí Braç de Ferro fou en realitat l'últim comte funcionari <ref> Janine Desmulliez et Ludo Milis, in ''Histoire des provinces françaises du Nord'', sota la direcció d'Alain Lottin, volum 1. ''De la Préhistoire à l'an Mil'' - Collection "Histoire", Westhoek Éditions des Beffrois, 1988, ISBN 2-903077-71-1, Conclusion, pàg. 234</ref>

Balduí I de Flandes: diferència entre les revisions