Dinastia Ming: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fracassà -> fracassà, ja que en |
m Corregit: en -> a estimular |
||
Línia 112:
Els historiadors es qüestionen sobre les veritables causes de l'alentiment en el desenvolupament del [[capitalisme]] i la [[industrialització]] a la Xina en comparació amb [[Europa]]. De fet, al final de l'època Ming, les característiques del "capitalisme incipient" de la Xina tenia uns referents molt similars als d'Occident. Alguns especialistes d'història de l'economia actuals, com Kenneth Pomeranz,<ref>Kenneth Pomeranz. ''The great divergence: China, Europe, and the making of the modern world economy''. Princeton, N.J.: Princeton University Press, 2000. </ref> creuen que, el [[1750]], les condicions econòmiques i [[tecnològiques]] eren similars, però la diferència en els posterior desenvolupament es pot explicar per les possibilitats d'accés als diferents recursos naturals.
El centre del debat es troba encara en el contrast existent entre els sistemes econòmics i polítics d'Orient i Occident. Se suposa que les transformacions econòmiques van comportar uns determinats canvis socials, que també van tenir les corresponents conseqüències polítiques. A partir d'aquí, es pot comprendre millor que el desenvolupament del [[capitalisme]] va representar un model econòmic molt actiu i una gran força motriu de l'Europa moderna; el principi és simple i es basa
Podem distingir diverses etapes en la història del capitalisme occidental. El capitalisme es fonamenta en una primera fase comercial i s'associa amb fenòmens històrics que es eren presents durant el període Ming: el descobriment i la colonització, la innovació científica i el desenvolupament de comerç marítim intercontinental. Però, a diferència de la Xina, a Europa els governs protegiren la naixent classe burgesa composta principalment pels comerciants, i ho feren a través d'exercir el control per part de l'Estat, amb una política de subvencions i d'acords de monopoli, com les concedides a la Companyia Britànica de les Índies Orientals. Els governs absolutistes d'aquest període van adonar-se dels beneficis del desenvolupament del comerç burgès com una font d'enriquiment de l'Estat.
| |||