Guerra d'Independència de Mèxic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de 11 -> d'11 anys
m Corregit: en -> a convidar
Línia 35:
[[José María Morelos y Pavón]] es va unir a la revolta i aconseguí revoltar Zacatula, Petatlán i Tecpán. El [[novembre]] del [[1810]] va setjar [[Acapulco]] fins [[maig]] del [[1811]], quan atacà Chilpancingo i Tixtla. El [[1811]] substituí Hidalgo com a cap revolucionari, i ocupà Taxlo, Chilapa, Orizaba, [[Oaxaca]] i [[Acapulco]] ([[19 d'agost]], [[1813]]). El [[8 de setembre]], [[1813]] proclamà la independència mexicana a [[Chilpancingo]], però fracassà en la presa de Valladolid (avui [[Morelia]]). El 5 de novembre del 1815 fou fet presoner a Tezmalaca i afusellat el 22 de desembre del 1815.
 
El triomf de la revolució liberal de [[Rafael de Riego]] a [[Espanya]] el [[1820]] va provocar diversos temors entre els conservadors i reialistes a Mèxic: per una banda el sector conservador volia evitar l'apliació de les mesures radicals que impulsaven els diputats de les Corts de Madrid, i per altra banda els liberals volien aprofitar el re-establiment de la constitució liberal espanyola de [[1812]] per sol·licitar l'autonomia del virregnat. Els conservadors, per tant, es van reunir a l'església de la Profesa, encapçalats pel canonge Matías de Monteagudo, i van convèncer el virrei Juan Ruíz de Apodaca que designés a Iturbide com a comandant general per lluitar contra les forces independentistes del sud. Mentrestant, però, planejaven que Juan Gómez de Navarrete, amic d'Iturbide, diputat electe a les Corts, promogués un pla d'indpendència a [[Madrid]] que consistia ena convidar uns dels membres de la família reial per governar [[Mèxic]]. Iturbide, per la seva banda, hauria de marxar al sud amb les seves tropes, suposadament per combatre l'últim general independentista que quedava, Vicente Guerrero, amb la intenció de convèncer-lo d'unir-se al nou pla d'indpendència dels reialistes.
 
Després de diverses lluites entre reialistes i insurgents, Iturbide va convèncer Guerrero i van acordar el [[13 de febrer]], [[1821]] el pla d'Iguala o Pla de les Tres Garanties: la Independència de Mèxic, la conservació de la religió catòlica i la unió de tots els habitants de la Nova Espanya, mexicans i espanyols. El Pla establia una [[monarquia constitucional]], anomenada "[[Primer Imperi Mexicà|Imperi Mexicà]]" i s'oferia la corona de Mèxic a [[Ferran VII d'Espanya]] (com a cap d'estat) o a algun dels seus germans. Si aquests es negaven, llavors es convidava a algun monarca europeu. També s'establia l'exclusivitat de la religió catòlica, "sense tolerància a cap altra". Per assolir la independència es conformava un nou exèrcit, anomenat "Exèrcit Trigarant" (en referència a les tres garanties), que unia les tropes d'Iturbide i les tropes insurgents de Guerrero, al qual s'unirien altres petites guarnicions reialistes del país.