Ken Wilber: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: nul -> nul, ja que es
m Corregit: en -> a exigir
Línia 9:
Wilber estableix una jerarquització dels diferents àmbits de la [[realitat]], incloent-hi societats, visions del món, nivells de consciència, models polítics, etc., desplegant-se en quatre quadrants (l'interior-individual, l'interior-col·lectiu, l'exterior-individual i l'exterior-col·lectiu).{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} En els últims anys ha relacionat la seva teoria integral amb el '''model de la dinàmica espiral''', desenvolupada per [[Don Beck]] i [[Chris Cowan]], anomenant [[meme]] als diferents nivells de desenvolupament, i assignant-los un color.{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}
 
Ken Wilber és un dels principals estudiosos de les formes de [[consciència (psicologia)|consciència]] i en els darrers anys s'ha convertit en una referència indefugible. {{Citació necessària|data=novembre de 2012}} Fora de [[Califòrnia]] i de cercles reduïts de la resta del món, el seu nom no és gaire conegut. A tall d'exemple, el seu nom no surt a la [[Gran Enciclopèdia Catalana]]. A través de les seves obres ha anat configurant una estructura global i jerarquitzada en la qual troben el seu lloc les diferents visions del món i la Realitat: les religioses, la científica i la mística. I precisament en aquest ordre creixent de rigor i fidelitat a la realitat. La visió religiosa és força coneguda per tothom però el seu poder de convicció és nul, ja que es basen ena exigir una creença absoluta en el que diu un llibre, ja sigui la [[Pentateuc|Torà]], l'[[Evangeli]], l'[[Alcorà]], etc. La visió científica suposa un formidable pas endavant, usant el mètode correcte, l'experimental, però sobre unes bases falses, que ara els científics ja admeten i reconeixen que seguint el mètode científic mai arribarem a saber el fonament de la Realitat.{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} Tots els grans descobriments de la física d'aquest segle no han estat més que constatar els límits del [[mètode científic]] i no deixa d'ésser curiós que els mateixos descobridors fossin els primers a parlar com a místics i a fer notar les sorprenents analogies entre els textos de ciència moderna i els textos místics de tots els temps i de tots els llocs. {{Citació necessària|data=novembre de 2012}}
 
A partir del [[Renaixement]] i sobre tot després de [[Descartes]] la visió religiosa era absolutament incompatible amb la científica de tal manera que com va dir [[Laplace]] a Napoleó, “Déu era una hipòtesi de la qual havia pogut prescindir”. {{Citació necessària|data=novembre de 2012}} I posats a triar entre aquestes dues cosmovisions, no hi ha dubte que és preferible la científica a la religiosa, ja que aquesta és una forma de pensament mític que entra en contradicció total amb la raó.