Taha Hussein: diferència entre les revisions

 

Va ser una de les grans influències dels escriptors i intel·lectuals egipcis i una de les grans figures de la renaixença àrab i dels moviments culturals del món àrab. El seu sobrenom és “El degà de la literatura àrab” o “Qahir al- Zalam” (en català: el conquistador de la foscor). Va néixer a Magaga, Menia. Degut a que eren molts germans, ell no va gaudir de la atencio suficient que necessita un nen i això va provocar una prematura serietat i existència plena de pors i de inseguretats. Es va aïllar en el món interior, fins al punt d'evitar menjar i beure en públic, costum que conservaria fins que es va casar. Va quedar cec als cinc anys a conseqüència d’un [[tracoma]] mal curat, tot i això va seguir amb els seus estudis i va anar a la Universitat al- Azhar de El Cairo, on va estudiar Religió i Literatura. Posteriorment va anar a la Universitat Egípcia (quan a Al-Azhar es van negar a entregar-li el diploma) i allà es va convertir en el primer estudiant en obtenir un doctorat. Més tard va continuar els seus estudis a la Sorbona a Paris, on es va especialitzar en història antiga, grec, llatí i [[filosofia]], i allà també va aconseguir un doctorat. A França va conèixer la que seria la seva dona. Va tornar a Egipte el [[1918]] i va fer de professor d’[[història antiga]] i de [[literatura clàssica]] i a més va fer publicacions sobre la poesia preislàmica, on expressava els seus dubtes sobre l'autenticitat d'aquesta i alguns capítols de l'Alcorà, el que li va comportar crítiques i rebuig, per els quals més tard perdria el seu lloc de treball. A partir d’aquest moment es dedicà al [[periodisme]] i amb l’arribada al poder de Wafd recuperà el seu càrrec universitari. Posteriorment va ser anomenat rector de la Universitat del Cairo, membre de l'Acadèmia de la Llengua Àrab i ministre d'educació a Egipte, des d’on va aconseguir que la educació bàsica es convertís en obligatòria i gratuïta.

 

Va ser autor d’una enorme producció que inclou [[assaig]], [[ficció]] i [[crítica]] amb una mordacitat magistral. Destaquen obres com ''Mustaqbil al-thaqafa fi Misr'' (''El futuro de la educación en Egipto'') publicada el [[1938]] i una de les seves obres més conegudes, ''Els dies'', ''Darrere el riu'' i ''L'Islam dins d'un mirall'', entre d'altres.