Televisió en color: diferència entre les revisions

En forma bàsica, l'emissió per ones hertzianes d'un senyal de color pot ser generat per l'emissió combinada de tres imatges de blanc i negre, cada una d'un color primari: vermell, verd i blau ([[RGB]]). Al mostrar-los en una sequència ràpida, es combinen per produir una imatge amb tota la gama de colors, en ser percebudes per l'ull de l'observador final. Una dificultats tècniques importants en la introducció del color va ser la necessitat de reduir l'alta [[ampleamplada de banda]] necessari, tres vegades l'estàndard per a la televisió en blanc i negre, a alguna cosa més acceptable que no va fer ús de la major part de l'espectre de ràdio.

Després d'una llarga investigació, la [[NTSC]], va introduir un sistema de codificació d'informació de color per separat de la brillantor, amb la resolució i la informació de color reduïda per estalviar ampleamplada de banda.