Obre el menú principal

Canvis

m
Bot: enllaç no actiu
Actualment es creu que [[Edward Emerson Barnard|E. E. Barnard]] féu la primera observació d'un asteroide troià l'any 1904, encara que la importància de la seva observació no fou apreciada en el seu moment: Barnard cregué que havia vist el satèl·lit de [[Saturn (planeta)|Saturn]] [[Febe (satèl·lit)|Febe]], que en aquell moment estava a només dos minuts d'arc de l'asteroide, o fins i tot una [[estrella]].<ref name="Marsden1999">{{citar web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/pressinfo/TheFirstTrojanObs.html|título= The Earliest Observation of a Trojan|consulta= 18-12-2009|autor= Marsden, Brian G.|editor = Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics (CfA)|data = 1999}}</ref> La identitat del punt que Barnard observà no fou compresa fins que es feren suficients observacions per a traçar l'òrbita del troià [[(12126) 1999 RM11|(12126) 1999 RM<sub>11</sub>]], un objecte que fou redescobert el 1999.<ref name="Marsden1999"/>
Al febrer de 1906, l'astrònom alemany [[Maximilià Franz Joseph Cornelius Wolf|Max Wolf]] descobrí un [[asteroide]] en el [[Punts de Lagrange|punt de Lagrange]] L<sub>4</sub> del sistema [[Sol]]-[[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i l'anomenà [[(588) Aquil·les]]: el mític [[Aquil·les]] és un dels herois la ''[[Ilíada]]'' d'[[Homer]].<ref name="Nicholson1961" /> En els anys 1906–1907 es descobriren dos asteroides troians [[Júpiter (planeta)|jovians]] més per part de l'astrònom també alemany [[August Kopff]]: [[(624) Hèctor]] i [[(617) Pàtrocle]].<ref name=Nicholson1961/> Hèctor, igual que Aquil·les, pertany al punt lagrangià L<sub>4</sub> ("al davant" del planeta en la seva òrbita), mentre que Pàtrocle es convertí en el primer asteroide conegut que pertanyia al punt lagrangià L<sub>5</sub> ("al darrere" del planeta).<ref name="Einarsson1913">{{citar publicació|cognom=Einarsson|nom=Sturla|títol=The Minor Planets of the Trojan Group|data=1913|publicació=Publications of the Astronomical Society of the Pacific|volum=25|pàgines=131–3|bibcode=1913PASP...25..131E|doi=10.1086/122216 |llengua=anglès}}</ref> El 1938 ja es coneixien 11 troians.<ref name="Wyse1938">{{ref-publicació |autor= Wyse, A.B.|data= 1938|títol= The Trojan Group|publicació= Astronomical Society of the Pacific Leaflets|volum= 3|pàgines= 113|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/1938aspl....3..113W|consulta= 18-12-2009}}</ref> Aquest nombre es va incrementar tan sols fins al nombre de 14 a data de 1961.<ref name="Nicholson1961" /> A data d'abril de 2010 es coneixien a Júpiter 2.600 troians en L<sub>4</sub> i 1.470 en L<sub>5</sub>,<ref>{{citar web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/lists/jupitertrojans.html|títol= List Of Jupiter Trojans|consulta= 18-12-2009|autor= Unió Astronòmica Internacional|arxiuurl=https://archive.is/Tg0Wo|arxiudata=2013-04-22}}</ref> i el ritme al qual es descobreixen augmenta gràcies a la millora i el desenvolupament dels instruments: a data de gener del 2000 se n'havien descobert 257,<ref name="Jewitt2000"/> mentre que al maig del 2003 la xifra havia ascendit fins a 1.600.<ref name="Fernandez2003">{{ref-publicació |autor= Fernández, Yanga R.; Sheppard, Scott S.; Jewitt, David C.|data= 2003|títol= The Albedo Distribution of Jovian Trojan Asteroids|publicació= The Astronomical Journal|volum= 126|número=3|pàgines= 1563-1574|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/2003aj....126.1563F|doi=10.1086/377015|consulta= 18-12-2009}}</ref>
 
El 1990 es descobrí el primer troià en un planeta diferent de Júpiter: [[(5261) Eureka]], un troià que pertany a [[Mart (planeta)|Mart]].<ref name="Bowell1991">{{ref-publicació |autor= Bowell, Edward|data= 1991|títol= The 1990 MB: The first Mars Trojan|publicació= NASA, Reports of Planetary Astronomy|pàgines= 147|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/1991plas.rept..147B|consulta= 20-12-2009}}</ref> Més tard, el 2001, es trobà el primer troià de [[Neptú (planeta)|Neptú]]: [[2001 QR322]].<ref name="NOAO_Nep" /> Fins al juliol del 2004 hi havia 1.679 asteroides troians coneguts: 1.051 en L<sub>4 </sub> i 628 en L<sub>5 </sub>. N'hi ha molts altres massa xicotets per a ser vists amb els instruments actuals. El troià més gran és [[(624) Héctor]], que mesura 370 × 195 km.
=== Asteroides troians de Mart ===
{{AP|Troià de Mart}}
El 20 de juny de 1990 es descobrí [[(5261) Eureka]], el primer asteroide troià de [[Mart (planeta)|Mart]],<ref name="Bowell1991" /> i el primer que no pertanyia a Júpiter. Es descobrí a l'[[observatori el Palomar]]. Aquest asteroide de [[asteroides (tipus espectral)|tipus A]]<ref>{{ref-publicació |autor= Rivkin, A. S. ''et al.''|data= 2003|títol= Spectroscopy and photometry of Mars Trojans|publicació= Icarus|volum= 165|número= 2|pàgines= 349-354|doi = 10.1016/S0019-1035(03)00211-2|consulta= 20-12-2009}}</ref> ocupa el punt de Lagrange L<sub>5</sub> del planeta.<ref name="IAU_M">{{citar web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/lists/marstrojans.html|títol= List Of Martian Trojans|consulta= 20-12-2009|autor= Unió Astronòmica Internacional|arxiuurl=https://archive.is/d0uca|arxiudata=2013-04-22}}</ref>
 
A partir de llavors, i fins al 2010, s'han trobat tres altres troians de Mart: [[(101429) 1998 VF31]] (L<sub>5</sub>), [[(121514) 1999 UJ7]] (L<sub>4</sub>) i [[2007 NS2]] (L<sub>4</sub>), per ordre de descobriment. Aquests asteroides posseeixen [[inclinació orbital|inclinacions orbitals]] elevades.<ref name="IAU_M" /> S'han descobert altres asteroides que orbiten al voltant dels punts lagrangians, però no s'han classificat com a troians a causa de la seva gran inestabilitat, la qual provocarà que siguin expulsats en un termini màxim de 500.000 anys.<ref>{{ref-publicació |autor= Scholl, H.; Marzari, F.; Tricarico, P.|data= 2005|títol= Dynamics of Mars Trojans|publicació= Icarus|volum= 175|número= 2|pàgines= 397-408|doi = 10.1016/j.icarus.2005.01.018|consulta= 20-12-2009}}</ref>
=== Asteroides troians de Neptú ===
{{article principal|Troià de Neptú}}
El 21 d'agost de 2001 es descobrí el primer troià de [[Neptú (planeta)|Neptú]], l'asteroide [[2001 QR322]], que fou el primer troià descobert en un planeta gegant del [[sistema solar]] diferent de Júpiter. Es trobà gràcies al projecte [[Deep Ecliptic Survey]], l'objectiu del qual era trobar objectes del [[cinturó de Kuiper]].<ref name="NOAO_Nep">{{citar web |url= http://www.noao.edu/outreach/press/pr03/pr0302.html|títol= First Neptune Trojan Discovered|consulta= 20-12-2009|autor= National Optical Astronomy Observatory (NOAO)|data= 2003 |idioma= anglès}}</ref> Aquest troià orbita al voltant del punt lagrangià L<sub>4</sub> de Neptú amb una òrbita molt estable<ref name="IAU_Nep">{{citar web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/lists/neptunetrojans.html|títol= List Of Neptune Trojans|consulta= 20-12-2009|autor= Unió Astronòmica Internacional|arxiuurl=https://archive.is/6o6i8|arxiudata=2013-04-22}}</ref> i s'estima que té un diàmetre de 230 km.<ref name="NOAO_Nep" />
 
Fins al 2011 s'han descobert nou troians més: {{mpl|2001 QR|322}} (L<sub>4</sub>), {{mpl|2004 UP|10}} (L<sub>4</sub>), {{mpl|2005 TN|53}} (L<sub>4</sub>), {{mpl|2005 TO|74}} (L<sub>4</sub>), {{mpl|2006 RJ|103}} (L<sub>4</sub>), {{mpl|2007 VL|305}} (L<sub>4</sub>), {{mpl|2008 LC|18}} (L<sub>5</sub>), {{mpl|2004 KV|18}} (L<sub>5</sub>) i {{mpl|2011 HM|102}} (L<sub>5</sub>), per ordre de descobriment.<ref name="IAU_Nep" /> No obstant això, s'estima que el nombre total de troians de Neptú podria ser fins a vint vegades superior al nombre de troians de Júpiter.<ref>{{citar web |url= http://www.space.com/scienceastronomy/070130_st_neptune_trojans.html|títol= Neptune May Have Thousands of Escorts|consulta= 20-12-2009|autor= Powell, David|data= 2007|publicació= space.com|idioma= anglès}}</ref>
3.731

modificacions