Asteroide troià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: enllaç no actiu
Robot estandarditza plantilles de referències
Línia 2:
Els '''asteroides troians''' són un grup d'[[asteroides]] que comparteixen òrbita amb un [[planeta]] o satèl·lit major entorn dels [[punts de Lagrange]] estables L<sub>4</sub> i L<sub>5</sub> (punts troians), els quals estan situats aproximadament 60° al davant i 60° al darrere del planeta en la seva òrbita, respectivament. Els asteroides troians estan distribuïts en dues regions allargades i corbades al voltant d'aquests punts de Lagrange amb una mitjana de [[semieix major]] d'unes 5,2 [[unitat astronòmica|UA]].<ref name="Yoshida2005">{{cite journal|last=Yoshida|first=F.|coauthors=Nakamura, T|title=Size distribution of faint L<sub>4</sub> Trojan asteroids|year=2005|journal=The Astronomical journal|volume=130|issue=6|pages=2900–11|doi=10.1086/497571|bibcode=2005AJ....130.2900Y}}</ref> El primer asteroide troià de l'[[òrbita de la Terra]], anomenat [[2010 TK7]], es descobrí l'any 2010 i es féu públic l'any 2011.
 
Generalment, el terme «asteroide troià» es refereix als asteroides troians de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], que en constitueixen la gran majoria, encara que també se n'han trobat alguns a les òrbites de [[Mart (planeta)|Mart]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]].<ref>{{ref-publicació |títol= McGraw-Hill Concise Encyclopedia of Science and Technology|url= http://www.answers.com/topic/trojan-asteroid|consulta= 16-12-2009|exemplar= 5a|data= 2004|publicació= McGraw-Hill Professional|llengua= anglès|isbn= 978-0071429573 |capítol= Trojan asteroids}}</ref> A data de març de 2012, el nombre de troians coneguts superava els 5.253, dels quals només 10 no pertanyien a Júpiter.<ref name="IAU">{{citar ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/lists/Trojans.html|títol= IAU Minor Planet Center|consulta= 18-12-2009|autor= Unió Astronòmica Internacional}}</ref><ref name=count>{{cite web |title=Trojan Minor Planets |url=http://www.minorplanetcenter.org/iau/lists/Trojans.html |publisher=Minor Planet Center|accessdate=19 March 2012}}</ref> El nom que reben és en honor dels herois de les [[guerres troianes]]: els asteroides situats en el punt L<sub>4</sub>, que precedeixen a Júpiter, reberen els noms dels guerrers grecs –d'aquí ve que se'ls coneguin com els «grecs»–, mentre que els que segueixen a Júpiter, en el punt L<sub>5</sub>, reberen noms dels defensors de la ciutat de [[Troia]] –per això familiarment se'ls designa com els «troians».
 
Els asteroides troians no es comporten com un núvol d'objectes amuntegats en els seus punts de libració, a manera de núvol, sinó que mostren òrbites allargades en forma de «gota». Els seus moviments són una combinació entre el període d'11,856525 anys de Júpiter i un altre període llarg, de 150 a 200 anys de duració. L'asteroide troià més gran conegut és [[(624) Hèctor]].
Línia 14:
L'any 1772, el matemàtic [[Joseph-Louis Lagrange]], en els seus estudis sobre el [[problema restringit dels tres cossos]], predí que un cos petit que compartís òrbita amb un planeta quedaria atrapat en els punts situats a 60° de la línia que uneix el Sol i el planeta.<ref name="Nicholson1961">{{ref-publicació |autor= Nicholson, Seth B.|data= 1961|títol= The Trojan Asteroids|publicació= Astronomical Society of the Pacific Leaflets|volum= 8|pàgines= 239|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/1961aspl....8..239N|consulta= 18-12-2009}}</ref> El cos atrapat realitzaria lentament un moviment de [[libració]] al voltant del punt exacte d'equilibri, descrivint una [[òrbita de ferradura]].<ref name="Marzari2002">{{ref-publicació |autor= Marzari, F.; Scholl, H.; Murray, C.; Lagerkvist, C.|data= 2002|títol= Origin and Evolution of Trojan Asteroids|publicació= Asteroids III|pàgines= 725-738|url= http://www.lpi.usra.edu/books/asteroidsiii/pdf/3007.pdf|consulta= 18-12-2009}}</ref> Aquests punts són coneguts com els [[punts de Lagrange]] L<sub>4</sub> i L<sub>5</sub>.<ref name="Jewitt2000">{{ref-publicació |autor= Jewitt, David C.; Trujillo, Chadwick A.; Luu, Jane X.|data= 2000|títol= Population and Size Distribution of Small Jovian Trojan Asteroids|publicació= The Astronomical Journal|volum=120|número=2|pàgines= 1140-1147|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/2000aj....120.1140J||doi=10.1086/301453|consulta= 18-12-2009}}</ref>{{#tag:ref|Els altres tres punts –L<sub>1</sub>, L<sub>2</sub> i L<sub>3</sub>– són inestables.<ref name=Marzari2002/>|group=nota}} No obstant això, no s'observaren asteroides atrapats en aquests punts fins més d'un segle després de la hipòtesi formulada per Lagrange: els primers a descobrir-se foren els de Júpiter.<ref name="Nicholson1961" />
 
Actualment es creu que [[Edward Emerson Barnard|E. E. Barnard]] féu la primera observació d'un asteroide troià l'any 1904, encara que la importància de la seva observació no fou apreciada en el seu moment: Barnard cregué que havia vist el satèl·lit de [[Saturn (planeta)|Saturn]] [[Febe (satèl·lit)|Febe]], que en aquell moment estava a només dos minuts d'arc de l'asteroide, o fins i tot una [[estrella]].<ref name="Marsden1999">{{citar ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/pressinfo/TheFirstTrojanObs.html|título= The Earliest Observation of a Trojan|consulta= 18-12-2009|autor= Marsden, Brian G.|editor = Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics (CfA)|data = 1999}}</ref> La identitat del punt que Barnard observà no fou compresa fins que es feren suficients observacions per a traçar l'òrbita del troià [[(12126) 1999 RM11|(12126) 1999 RM<sub>11</sub>]], un objecte que fou redescobert el 1999.<ref name="Marsden1999"/>
Al febrer de 1906, l'astrònom alemany [[Maximilià Franz Joseph Cornelius Wolf|Max Wolf]] descobrí un [[asteroide]] en el [[Punts de Lagrange|punt de Lagrange]] L<sub>4</sub> del sistema [[Sol]]-[[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i l'anomenà [[(588) Aquil·les]]: el mític [[Aquil·les]] és un dels herois la ''[[Ilíada]]'' d'[[Homer]].<ref name="Nicholson1961" /> En els anys 1906–1907 es descobriren dos asteroides troians [[Júpiter (planeta)|jovians]] més per part de l'astrònom també alemany [[August Kopff]]: [[(624) Hèctor]] i [[(617) Pàtrocle]].<ref name=Nicholson1961/> Hèctor, igual que Aquil·les, pertany al punt lagrangià L<sub>4</sub> ("al davant" del planeta en la seva òrbita), mentre que Pàtrocle es convertí en el primer asteroide conegut que pertanyia al punt lagrangià L<sub>5</sub> ("al darrere" del planeta).<ref name="Einarsson1913">{{citar ref-publicació |cognom=Einarsson|nom=Sturla|títol=The Minor Planets of the Trojan Group|data=1913|publicació=Publications of the Astronomical Society of the Pacific|volum=25|pàgines=131–3|bibcode=1913PASP...25..131E|doi=10.1086/122216 |llengua=anglès}}</ref> El 1938 ja es coneixien 11 troians.<ref name="Wyse1938">{{ref-publicació |autor= Wyse, A.B.|data= 1938|títol= The Trojan Group|publicació= Astronomical Society of the Pacific Leaflets|volum= 3|pàgines= 113|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/1938aspl....3..113W|consulta= 18-12-2009}}</ref> Aquest nombre es va incrementar tan sols fins al nombre de 14 a data de 1961.<ref name="Nicholson1961" /> A data d'abril de 2010 es coneixien a Júpiter 2.600 troians en L<sub>4</sub> i 1.470 en L<sub>5</sub>,<ref>{{citar ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/lists/jupitertrojans.html|títol= List Of Jupiter Trojans|consulta= 18-12-2009|autor= Unió Astronòmica Internacional|arxiuurl=https://archive.is/Tg0Wo|arxiudata=2013-04-22}}</ref> i el ritme al qual es descobreixen augmenta gràcies a la millora i el desenvolupament dels instruments: a data de gener del 2000 se n'havien descobert 257,<ref name="Jewitt2000"/> mentre que al maig del 2003 la xifra havia ascendit fins a 1.600.<ref name="Fernandez2003">{{ref-publicació |autor= Fernández, Yanga R.; Sheppard, Scott S.; Jewitt, David C.|data= 2003|títol= The Albedo Distribution of Jovian Trojan Asteroids|publicació= The Astronomical Journal|volum= 126|número=3|pàgines= 1563-1574|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/2003aj....126.1563F|doi=10.1086/377015|consulta= 18-12-2009}}</ref>
 
El 1990 es descobrí el primer troià en un planeta diferent de Júpiter: [[(5261) Eureka]], un troià que pertany a [[Mart (planeta)|Mart]].<ref name="Bowell1991">{{ref-publicació |autor= Bowell, Edward|data= 1991|títol= The 1990 MB: The first Mars Trojan|publicació= NASA, Reports of Planetary Astronomy|pàgines= 147|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/1991plas.rept..147B|consulta= 20-12-2009}}</ref> Més tard, el 2001, es trobà el primer troià de [[Neptú (planeta)|Neptú]]: [[2001 QR322]].<ref name="NOAO_Nep" /> Fins al juliol del 2004 hi havia 1.679 asteroides troians coneguts: 1.051 en L<sub>4 </sub> i 628 en L<sub>5 </sub>. N'hi ha molts altres massa xicotets per a ser vists amb els instruments actuals. El troià més gran és [[(624) Héctor]], que mesura 370 × 195 km.
Línia 55:
La determinació de [[família dinàmica|famílies dinàmiques]] d'asteroides en el grup dels troians és més complicada que en el cinturó principal perquè els troians estan tancats en un rang possible de posicions molt menor. Això significa que els cúmuls dinàmics tendeixen a superposar-se amb el gruix del grup i se'ls perd fàcilment la pista. No obstant això, durant el 2003 s'identificaren més d'una desena de famílies dinàmiques. Les famílies de troians són més petites en grandària que les del cinturó principal; la família de major grandària coneguda és el [[grup Menelau]], que conté només vuit membres.<ref name="Jewitt2004"/>
 
El 2001, [[(617) Pàtrocle]] fou el primer troià identificat com a [[satèl·lit asteroidal|asteroide binari]].<ref>{{citar ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iauc/07700/07741.html#Item2|títol= IAUC 7741: 2001fc; S/2001 (617) 1; C/2001 T1, C/2001 T2|consulta= 19-12-2009|autor= Merline, W.J. ''et al.''|data= 2001|editor= UAI}}</ref> L'òrbita d'aquest asteroide binari (650 km) és molt més petita que l'[[esfera de Hill]] primària (35.000 km).<ref name="Marchis2006">{{ref-publicació |autor= Marchis, F. ''et al.''|data= 2006|títol= A low density of 0.8 g cm<sup>-3</sup> for the Trojan binary asteroid 617 Patroclus|publicació= Nature|volum= 439|número= 7076|pàgines= 565-567|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/2006natur.439..565M|doi= 10.1038/nature04350|consulta= 19-12-2009}}</ref> L'asteroide de major grandària, [[(624) Héctor]], és probablement un asteroide binari de contacte (dos asteroides que orbiten tan a prop que acaben establint contacte).<ref>{{citar ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iauc/08700/08732.html#Item1|títol= IAUC 8732: S/2006 (624) 1; 2006ds, 2006dt|consulta= 19-12-2009|autor= Marchis, F. ''et al.''|data= 2006|editor= Unió Astronòmica Internacional}}</ref><ref name="Lacerda2007">{{ref-publicació |autor= Lacerda, Pedro; Jewitt, David C.|data= 2007|títol= Densities of Solar System Objects from Their Rotational Light Corbis|publicació= The Astronomical Journal|volum= 133|número= 4|pàgines= 1393-1408|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/2007aj....133.1393L|doi= 10.1086/511772|consulta= 19-12-2009}}</ref><ref name="Jewitt2004"/>
 
== Característiques físiques ==
Línia 75:
=== Asteroides troians de Mart ===
{{AP|Troià de Mart}}
El 20 de juny de 1990 es descobrí [[(5261) Eureka]], el primer asteroide troià de [[Mart (planeta)|Mart]],<ref name="Bowell1991" /> i el primer que no pertanyia a Júpiter. Es descobrí a l'[[observatori el Palomar]]. Aquest asteroide de [[asteroides (tipus espectral)|tipus A]]<ref>{{ref-publicació |autor= Rivkin, A. S. ''et al.''|data= 2003|títol= Spectroscopy and photometry of Mars Trojans|publicació= Icarus|volum= 165|número= 2|pàgines= 349-354|doi = 10.1016/S0019-1035(03)00211-2|consulta= 20-12-2009}}</ref> ocupa el punt de Lagrange L<sub>5</sub> del planeta.<ref name="IAU_M">{{citar ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/lists/marstrojans.html|títol= List Of Martian Trojans|consulta= 20-12-2009|autor= Unió Astronòmica Internacional|arxiuurl=https://archive.is/d0uca|arxiudata=2013-04-22}}</ref>
 
A partir de llavors, i fins al 2010, s'han trobat tres altres troians de Mart: [[(101429) 1998 VF31]] (L<sub>5</sub>), [[(121514) 1999 UJ7]] (L<sub>4</sub>) i [[2007 NS2]] (L<sub>4</sub>), per ordre de descobriment. Aquests asteroides posseeixen [[inclinació orbital|inclinacions orbitals]] elevades.<ref name="IAU_M" /> S'han descobert altres asteroides que orbiten al voltant dels punts lagrangians, però no s'han classificat com a troians a causa de la seva gran inestabilitat, la qual provocarà que siguin expulsats en un termini màxim de 500.000 anys.<ref>{{ref-publicació |autor= Scholl, H.; Marzari, F.; Tricarico, P.|data= 2005|títol= Dynamics of Mars Trojans|publicació= Icarus|volum= 175|número= 2|pàgines= 397-408|doi = 10.1016/j.icarus.2005.01.018|consulta= 20-12-2009}}</ref>
Línia 81:
=== Asteroides troians de Neptú ===
{{article principal|Troià de Neptú}}
El 21 d'agost de 2001 es descobrí el primer troià de [[Neptú (planeta)|Neptú]], l'asteroide [[2001 QR322]], que fou el primer troià descobert en un planeta gegant del [[sistema solar]] diferent de Júpiter. Es trobà gràcies al projecte [[Deep Ecliptic Survey]], l'objectiu del qual era trobar objectes del [[cinturó de Kuiper]].<ref name="NOAO_Nep">{{citar ref-web |url= http://www.noao.edu/outreach/press/pr03/pr0302.html|títol= First Neptune Trojan Discovered|consulta= 20-12-2009|autor= National Optical Astronomy Observatory (NOAO)|data= 2003 |idioma= anglès}}</ref> Aquest troià orbita al voltant del punt lagrangià L<sub>4</sub> de Neptú amb una òrbita molt estable<ref name="IAU_Nep">{{citar ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/lists/neptunetrojans.html|títol= List Of Neptune Trojans|consulta= 20-12-2009|autor= Unió Astronòmica Internacional|arxiuurl=https://archive.is/6o6i8|arxiudata=2013-04-22}}</ref> i s'estima que té un diàmetre de 230 km.<ref name="NOAO_Nep" />
 
Fins al 2011 s'han descobert nou troians més: {{mpl|2001 QR|322}} (L<sub>4</sub>), {{mpl|2004 UP|10}} (L<sub>4</sub>), {{mpl|2005 TN|53}} (L<sub>4</sub>), {{mpl|2005 TO|74}} (L<sub>4</sub>), {{mpl|2006 RJ|103}} (L<sub>4</sub>), {{mpl|2007 VL|305}} (L<sub>4</sub>), {{mpl|2008 LC|18}} (L<sub>5</sub>), {{mpl|2004 KV|18}} (L<sub>5</sub>) i {{mpl|2011 HM|102}} (L<sub>5</sub>), per ordre de descobriment.<ref name="IAU_Nep" /> No obstant això, s'estima que el nombre total de troians de Neptú podria ser fins a vint vegades superior al nombre de troians de Júpiter.<ref>{{citar ref-web |url= http://www.space.com/scienceastronomy/070130_st_neptune_trojans.html|títol= Neptune May Have Thousands of Escorts|consulta= 20-12-2009|autor= Powell, David|data= 2007|publicació= space.com|idioma= anglès}}</ref>
 
== Notes ==
Línia 113:
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Jupiter Trojans}}
* {{citar ref-web |url= http://www.astrogea.org/asteroides/troians.htm|títol= Els troians|publicació= astrogea.org |llengua = castellà}}
* {{citar ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/lists/Trojans.html|títol= Trojan Minor Planets|autor= [[Unió Astronòmica Internacional]]}}
* {{citar ref-web |url= http://www.dtm.ciw.edu/users/sheppard/satellites/trojan.html|títol= The Trojan Page|autor= Sheppard, Scott |llengua = anglès}}
* [http://www.jpl.nasa.gov/news/news.php?release=2012-322 NASA's WISE Colors in Unknowns on Jupiter Asteroids] (NASA 2012-322 : October 15, 2012)
{{Article de qualitat}}