Dúnedain: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ]. També son anomenat -> ]. També són anomenat
m Corregit: pendre -> prendre
Línia 17:
La majoria de númenóreans morií, però alguns d'ells, liderats pels senyors de l'Andúnië, es mantingueren fidels als Vàlar i als amics dels elfs, i acabaren abandonant Númenor amb les seves naus. Liderats per n'[[Eléndil]] i els seus fills, n'[[Isíldur]] i n'[[Anàrion]], van desembarcar ben aviat a les costes de la [[Terra Mitjana]].
 
Allí n'Eléndil fundà el regne d'[[Àrnor]], al nord, mentre que els seus dos fills fundaren [[Góndor]], al sud de les Muntanyes Blanques. Però el senyor fosc Sàuron havia tornat a Mórdor i s'inicià una nova guerra. En l'Última Aliança els descendents dels númenóreans van aconseguir, juntament amb els elfs, derrotar en Sàuron i pendreprendre-li l'[[Anell Únic]], tot i que n'Eléndil, n'Anàrion i el rei èlfic [[Guil-galad]] moriren en l'empresa.
 
Durant la Tercera Edat els dos regnes dels dúnedain van seguir camins separats. Al nord, la divisió d'Àrnor en tres entitats més petites i els atacs del [[Regne d'Àngmar]] amb el seu [[Rei Bruixot]] al capdavant van acabar amb la desaparició del reialme. Les antigues fortaleses d'Annúminas, Fórnost o Àmon Sûl foren abandonades i els dúnedain del nord es convertiren en el poble dels [[Muntaners del Nord]], cada cop menys nombrós. La nissaga reial, però, continuà ininterrompuda en la figura dels capitosts dels muntaners del nord.