As-Sàlih Ayyub: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- a causa de que + a causa del fet que , -A causa de que +A causa del fet que ) |
m Corregit: en -> a mantenir |
||
Línia 11:
Ayyub va haver de fer front llavors a una aliança de prínceps sirians i francs (questos darrers van obtenir importants concessions de terres a [[Palestina]] a canvi del seu ajut a Ismaïl). Però Ayyub i els seus mercenaris khwarizmites van infligir una severa derrota a la coalició en la [[batalla de la Forbie]] (Farbiya), entre [[Gaza]] i [[Ascaló]], el [[17 d'octubre]] de [[1244]]. Damasc fou assetjada i es va rendir l'octubre de 1245, però les condicions de rendició permetien a Ismaïl conservar Baalbek, Bosra i Safaw; Ayyub va seguir combatent i els mercenaris khwarizmites van portar el pes, però el maig de 1246 foren derrotats pels exèrcits d'Alep i Homs, que ja no donaven suport a Ismaïl sinó que lluitaven per evitar les devastacions dels mercenaris. Les forces egípcies no obstant van passar a l'atac i van arrabassar els territoris que conservava Ismaïl, que es va haver de refugiar a Alep el governant de la qual, an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz, li va oferir protecció. El març de 1247 Ayyub entrava solemnement a Damasc (que ja dominava des de 1245) per organitzar els seus territoris.
El 1247 Ayyub va conquerir Ascaló i [[Tiberíades]] als francs; el mateix any, el senyor de [[Salkhad]], Izz al-Din Aybak, antic aliat d'Ismaïl fou arrestat. An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz d'Alep (1236-1260) es va apoderar d'Homs el 1248 però la va evacuar a petició d'uns enviats del califa abbàssida interessat
Des de l'abril de 1249 Ayyub estava malalt i va abandonar Síria per retornar a Egipte. La pèrdua de [[Damietta]] (juny de 1249) va anar seguit de la seva mort als 49 anys al campament d'al-Mansura el 21 de novembre de 1249. La seva esposa [[Xàjar-ad-Durr]] van amagar la seva mort fins a l'arribada del fill i successor [[Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub]].
| |||