El contractualisme clàssic centrava les seves investigacions ena formular hipòtesis de la gènesis de la societat, tant si aquest és considerat com a realitat històrica com a mera hipòtesi explicativa. El contractualisme contemporani ja no s'interessa per un desenvolupament d'un procés temporal que expliqui l'origen de la societat, sinó que, integrant el formalisme kantià i les teories de la filosofia del llenguatge, l'interès del contractualisme contemporani és analitzar la lògica interna dels processos de presa de decisions i d'una manera més clarament directa, l'exercici del poder en relació als conflictes d'interessos. D'aquesta manera, l'objecte d'estudi ja no és tant les explicacions de perquè s'arriba al pacte, sinó la manera com aquest contracte s'elabora.
