Ordinador de programa emmagatzemat: diferència entre les revisions

Al juny de 1951, el [[UNIVAC I]] (Universal Automatic Computer) va ser lliurat a la [[Oficina del Cens dels Estats Units]]. Encara que va ser fabricada per [[Remington Rand]], la màquina amb freqüència va ser referida equivocadament com la "IBM UNIVAC". Eventualment Remington Rand va vendre 46 màquines en més de $ 1 milió per cadascuna. El UNIVAC era el primer computador 'produït en massa'; tots els predecessors havien estat unitats 'úniques en el seu tipus'. Va usar 5.200 tubs de buit i consumia 125 kW d'energia. Va usar per a la memòria una línia de retard de mercuri capaç d'emmagatzemar 1.000 paraules d'11 dígits decimals més el signe (paraules de 72 [[bits]]). A diferència de les màquines de la IBM no va ser equipat d'un lector de targetes perforades sinó amb una entrada de [[UNISERVO|cinta magnètica de metall]] a l'estil dels dècada del 1930, fent-la incompatible amb alguns emmagatzematges de dades comercials existents. La [[Cinta perforada|cinta de paper perforat]] d'alta velocitat i les [[Cinta magnètica d'emmagatzematge de dades|cintes magnètiques]] de l'estil modern van ser usats per [[entrada/sortida]] per altres computadores de l'era.

 

 

El 1952, la IBM va anunciar al públic la ''"Electronic Data Processing Machine"'' [[IBM 701]], la primera de l'exitosa [[IBM 700/7000|sèrie 700/7000]] i el seu primer [[ordinador central]]. El [[IBM 704]], introduït el 1954, va usar [[memòria de nucli magnètic]], que es va convertir en l'estàndard per a les màquines grans. El primer llenguatge de programació de propòsits generals d'alt nivell implementat, el [[FORTRAN]], també va ser desenvolupat a IBM per l'[[IBM 704]] durant 1955 i 1956 i llançat a principis de 1957. (El disseny del llenguatge d'alt nivell Plankalkül (1945 ), de Konrad Zuse, no va ser implementat de momont en aquells temps).