Otto Blumenthal: diferència entre les revisions

Va ingressar a la [[Universitat de Göttingen]] el 1894 amb la intenció d’estudiar medicina, seguint els passos paterns; però després d’un semestre es va canviar a les ciències i les matemàtiques. Després d’un semestre a la [[Universitat de Munic]], va retornar a Göttingen on va assistir a les classes d’[[Arnold Sommerfeld]], de [[David Hilbert]] i de [[Felix Klein]], essent molt influenciat pel primer, tot i que la seva tesi doctoral la va dirigir Hilbert.<ref>Reid, Constance. ''Hilbert''. Springer Verlag. Berlin, 1996 ISBN 0-387-94674-8. L'autora el descriu en aquesta època com '' un jove sociable, educat i divertit que parla i escriu bon nombre de idiomes i que està tan interessat en la literatura, la història i la teologia com en la ciència i les matemàtiques''</ref> El 1898 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre les [[fraccions contínues]] de Stieltjes.

 

 

Durant la seva estada a Aachen, a més del seu treball investigador i docent, va ocupar càrrecs acadèmics importants, entre ells el de degà entre 1927 i 1928. La [[Gran Guerra]] va ser una ocasió per a desenvolupar els treballs sobre aerodinàmica, pels quals va ser força coneguda la Universitat. Després de la Guerra, Blumenthal es va involucrar en associacions internacionals per al foments de la cooperació i els drets humans, cosa que tampoc va agradar a les noves autoritats nazis. Malgrat la persecució dels nazis, va poder mantenir el seu lloc d’editor principal de la prestigiosa revista [[Mathematische Annalen]] fins al 1938.