Revisió del 18:30, 15 gen 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: al -> en ← Edició anterior		Revisió del 17:26, 25 gen 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: en -> a ser Edició següent →
Línia 7: Del [[1838]] al [[1846]] es va instal·lar a Diégounko a [[Futa Djallon]], prop de Timbo, on va fundar una congregació o ''zawiya'' i va instruir nombrosos deixebles. Va explotar les mines d'or de Boiuré el que li va donar un cert poder. El [[1846]] va retornar sol a Futa Toro per predicar el ''wird'' tidjani, però no va aconseguir gaires seguidors; en les seves predicacions va visitar la zona del riu [[Gàmbia]], Saloum, Sine, Baoi i [[Cayor]] i va establir contactes amistosos amb el governador francès Caille. El [[1848]] l'almamy, per por d'un creixement de la seva força, el va expulsar de Futa Toro i es va instal·lar a Dinguiraye (moderna república de [[Guinea]]), que va fortificar i que va decidir que seria la base de les seves conquestes en iniciar la guerra santa; els seus partidaris foren anomenats ''ansar''; va aconseguir un subministrament d'armes i municions i va nomenar cap militar a Alfa Umar fill del "tyerno" Baïla. El primer ena ser atacat fou el petit cap de Yimba; el va derrotar i va conquerir el seu territori. Entre [[1848]] i [[1854]] va derrotar a petits caps Manding, Tamba Oundé i Bandiougou Keïta, va sotmetre els territoris de Bouré i de Bambouk; a Kolou va derrotar a un exèrcit [[bambara]] que venia de [[Nioro]], i va ocupar Koniakari, Yelimané i finalment Nioro el [[1854]]. El darrer rei massassi de [[Kaarta]], Kandia Koulibali, fou també derrotat i executat. Amb això dominava tots els territoris que anaven entre el Futa Djallon i el [[Hodh]]. Després del [[6 de setembre]] del [[1852]] va manifestar haver escoltat tres vegades una veu que l’autoritzava a fer la djihad i en endavant la seva lluita fou per imposar els principis del islam. Seguint les seves normes el enemics presoners i ferits no musulmans havien de ser morts i les dones i nens venuts com esclaus, però els enemics i ferits musulmans eren curats i alliberats. El [[1854]] va haver de reprendre la lluita contra els bambara de Kaarta que no paraven de revoltar-se tot i que acabaven derrotats. També va lluitar contra els Diawara del Kingi que pel contrari el van derrotar i li van causar greus pèrdues. Va intentar una aliança amb els reis de Segu i de Masina però aquestos la van refusar. El [[1855]] fou assetjat a Nioro però va aconseguir fer aixecar el setge i tot seguit va iniciar la guerra contra Ahmadou Ahmadou de Masina; com que els peuls de Masina ja eren musulmans va justificar la lluita per imposar el ''wird'' tidjani, i va aconseguir una victòria a Kassakéri el [[12 d'agost]] de [[1856]]; va concertar una aliança amb els shaykh Si Ahmad al-Bakkay enemic dels peuls; va fer la guerra contra els kassonké i contra els diversos caps del Bondou i del Futa. El [[1857]] els habitants de Kaarta es van refugiar a Khasso fugint dels combats, i una part es va refugiar al fort francès de [[Mdina (Senegal)\|Medina]], que Umar va assetjar; el mulat Paul Holl va resistir el setge de tres mesos, fins que el general [[Louis Faiderbhe]] va arribar en ajut i es va haver de retirar el [[18 de juliol]] de [[1857]].

Al-Hadjdj Umar: diferència entre les revisions