Obre el menú principal

Canvis

Algunes correcions ortogràfiques, millora d'enllaços interns, afegir algunes declaracions davant el jutge instructor i afegir enllaços externs
 
== Origen de l'operació ==
El [[cas Son Oms]] va néixer el [[4 de juliol]] de [[2007]], quan la [[Fiscalia Anticorrupció]] va obrir unes diligències informatives després de rebre una primera denúncia per presumpta estafa d'[[Ángel Ochando Javaloyas]], un dels petits propietaris de solars que al seu dia van ser requalificats per constituir el polígon industrial del mateix nom. En la causa, investigada en dues instàncies i subdividida en diverses parts, s'investiguen els negocis particulars que van fer destacats polítics en relació al polígon industrial i possibles desviaments d'altres fons públics a fins privats.
 
El [[29 de maig]] de [[2008]] la [[Fiscalia Anticorrupció|fiscalia]] va denunciar el cas davant el [[jutjat d'instrucció 2 de Palma]], dirigint les acusacions inicials contra [[Maximilià Morales]], expresident del Parlament per [[Unió Mallorquina]] (UM); [[Bartomeu Vicens Mir]], exconseller de Territori de l'anterior [[Consell Insular de Mallorca]] per [[Unió Mallorquina|UM]] i [[Jaume Montis Suau]], advocat, empresari i un dels promotors del polígon. El jutjat d'instrucció 2 els va imputar i després va ampliar la nòmina d'encausats a l'esposa de Vicens, [[Antònia Martorell]], a la presumptapresumpte testaferro d'aquest matrimoni, [[Elisabet Diéguez Andrés]], a l'antic comptable de Vicens, [[Tomàs Martín San Juan]], i als promotors de l'àrea industrial [[Bernardo Febrer Brunet]] i [[Miquel Munar Munar]]. El [[16 d'octubre]] de [[2008]] el jutge d'instrucció número dos va demanar al [[Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears|Tribunal Superior]] que assumís el [[cas Son Oms]], pel fet que la condició d'aforat de Vicens, en aquell moment [[diputat]] del Grup Mixt del [[Parlament de les Illes Balears|Parlament]], li impedia avançar en el procés. El [[27 d'octubre]] de [[2008]] l'[[Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears|Alt Tribunal]] es va declarar competent per seguir la instrucció de la part principal del cas, encara que va deixar en mans del jutge número 2 la resta. Aquest magistrat, [[Juan Ignacio Lope Sola]], va obrir mesos després la peça separada declarada secreta i que va donar peu a l''''operació Maquillatge'''.<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/10/22/poligono-negocios-paralelos/514823.html Un polígon i negocis paral·lels] {{es}}</ref>
 
El [[14 de maig]] de [[2009]], el [[Diario de Mallorca]] treu a la llum que [[Miquel Nadal i Buades|Miquel Nadal]], així com la seva dona, [[María José Sard Bauzá]], estaven sent investigats en una peça secreta del cas Son Oms. Les indagacions, en què participava el [[grup de Delictes Econòmics de la Policia]] i l'[[Agència Estatal de l'Administració Tributària|Agència Tributària]], intentaven aclarir els vincles i operacions realitzades per Nadal amb dos presumptes testaferros de [[Bartomeu Vicens Mir]], el diputat autonòmic que apareixia com a principal imputat en el sumari. La [[fiscalia anticorrupció]] havia demanat al jutjat d'instrucció 2 de Palma, que investigués Nadal i la seva dona, a [[Elisabet Diéguez Andrés]] i [[Alfredo Conde Bonnin]], considerats dos supòsitssuposats "homes de palla" de Vicens i la seva dona; i a altres persones com el segon directiu de la televisió IB3. Els fiscals [[Juan Carrau Mellado|Juan Carrau]] i [[Pedro Horrach Arrom]] van sol·licitar que aquestes noves diligències es fessin en el si d'una peça separada del cas Son Oms que va ser declarada secreta. Les sospites sobre Nadal giraven al voltant d'un grup de societats creades a partir del [[2002]], en què apareixen com a administradors o accionistes destacats dirigents del partit, així com els seus familiars i altres persones catalogades com a testaferros. El nom de Miquel Nadal, que ja figurava com a imputat en el [[Cas Can Domenge]], ja havia sortit a la llum en el sumari de [[Cas Son Oms|Son Oms]] en un informe de l'[[Agència Estatal de l'Administració Tributària|Agència Tributària]] de [[gener]] del [[2008]].<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/05/14/juez-son-oms-ordena-investigar-conseller-nadal-pieza-secreta/463663.html El jutge de Son Oms ordena investigar el conseller Nadal en una peça secreta] {{es}}</ref>
 
== Cronologia ==
L'operació Maquillatge va sortir a la llum pública arran de les actuacions desenvolupades el [[21 d'octubre]] de [[2009]] per la [[Fiscalia Anticorrupció]] de les [[Illes Balears]], consistents en l'escorcoll de set empreses de [[Palma]] i [[Cala Rajada]], i en el requeriment de documentació al [[Consell Insular de Mallorca]] i a [[Ona Mallorca]], tot això en el marc d'una operació d'investigació de les relacions de [[Miquel Nadal i Buades|Miquel Nadal]] i [[Bartomeu Vicens Mir]] amb diverses societats mercantils, i duta a terme dins una de les peces separades del [[Cas Son Oms]].<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/10/22/anticorrupcion-registra-7-sedes-empresas-vinculadas-nadal-vicens/514824.html Anticorrupció registra 7 seus d'empreses vinculades a Nadal i Vicens], Diario de Mallorca], 22/10/2009 {{es}}</ref>
 
L'[[1 de desembre]] de [[2009]] es va conèixer que el Jutjat d'Instrucció número 2 de Palma havia citat a declarar com a imputats la presidenta del [[Parlament de les Illes Balears]], [[Maria Antònia Munar i Riutort]]; el, en aquell moment, conseller de Turisme, [[Miquel Nadal i Buades|Miquel Nadal]]; el també conseller de Medi Ambient, [[Miquel Àngel Grimalt Vert]]; el diputat del Grup Mixt [[Bartomeu Vicens Mir]] i el, en aquell moment, president d'[[Unió Mallorquina]], [[Miquel Àngel Flaquer Terrasa]]. Tots ells acusats de lucrar-se amb més de nou milions d'euros provinents dels contractes signats pel Consell amb les productores audiovisuals Vídeo U i Studio Media, quan es posà en marxa la [[Televisió de Mallorca]] en la legislatura 2003-2007. També varen ser citats a declarar el periodista Alfredo Conde; la seva dona, Elisabeth Diéguez; la dona del conseller Nadal, Maria José Sard; el cunyat del conseller, Miquel Sard; i la seva dona, Cristine Alice Read.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/Balears/el-fiscal-acusa-els-caps-d-um-de-lucrar-se-amb-9-milions-d-euros.html Anticorrupció acusa els caps d'UM de lucrar-se amb 9 milions d'euros], 1/12/2009</ref> La llista d'imputats es va ampliar fins a vint persones el dia 11 de desembre de 2009.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/Balears/el-jutge-cita-onze-nous-imputats-dins-de-l-operacio-maquillatge.html 12 nous imputats en l'operació Maquillatge], 12/12/2009</ref>
 
=== Declaracions davant el jutge instructor ===
El [[16 de desembre]] de [[2009]], Miquel Nadal va negar haver signat una subvenció per a la productora Vídeo U, una de les empreses audiovisuals investigades en la causa, encara que va recordar que va presidir el ple en què es va aprovar aquesta ajuda aen l'asseverar que "votava tot el que es portava a ple" i en aquest cas "sense pensar que podia ser incompatible" participar en aquesta subvenció. En una compareixença que es va prolongar per espai de dues hores, l'encausat va assegurar que "no va tenir a veure" amb la contractació de Studio Media, en aclarir que la contractació correspon a la institució insular i Nadal "no tenia càrrec de conseller executiu", pel que va incidir que no va signar cap contracte amb aquesta companyia.<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/16/nadal-niega-haber-firmado-subvencion-video-u/530718.html Nadal nega haver firmat una subvenció per Vídeo U] {{es}}</ref> El jutge Juan Ignacio Lope Sola, a petició de la [[Fiscalia Anticorrupció]] li va retirar el passaport, obligant-lo a presentar-se mensualment a un jutjat i prohibint-li la sortida d'Espanya. Les mateixes mesures cautelars rebé l'altre imputat, el testaferro de Nadal, Miquel Sard<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/17/juez-retira-pasaporte-miquel-nadal-le-prohibe-salir-espana/530857.html El jutge retira el passaport a Miquel Nadal i li prohibeix sortir d'Espanya] {{es}}</ref>
 
[[Miquel Sard Vicens]], un assessor fiscal i comptable, administrador de diverses societats i empresari també ell, va admetre davant el jutge que va pagar anualment sumes de diversos milers d'euros (uns 60.000 en total) a Miquel Nadal, parent polític seu. Miquel Sard és cosí de María José Sard, l'esposa de Nadal. Digué que eren els seus honoraris per treballs d'assessoria legal que li prestava per telèfon.<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/17/pariente-nadal-justifica-le-pago-60000-euros-asesorarle-telefono/530803.html El parent de Nadal justifica que li va pagar 60.000 euros per assessorar per telèfon] {{es}}</ref>
El mateix dia, el jutge instructor també va interrogar en qualitat d'imputades [[María José Sard]], esposa de Nadal, i [[Cristine Alice Read]], dona de Miguel Sard, cosí de María José. Ambdues encausades es van desvincular dels negocis dels seus marits, encara que Read va assenyalar que el seu marit va invertir en una productora perquè ella sempre havia treballat en el sector audiovisual.<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/17/nadal-detallo-patrimonio-juez-interrogo-esposa-mujer-sard/530802.html Nadal va detallar el seu patrimoni davant del jutge, que també va interrogar la seva dona i la dona de Sard] {{es}}</ref>
 
[[Miquel Àngel Grimalt]] va declarar davant el jutge d'instrucció el [[18 de desembre]] de [[2009]], tot i tenir la condició d'aforat per ser en el moment de declarar conseller de Medi Ambient del [[Govern de les Illes Balears]], es va desvincular de les presumptes irregularitats aen l'asseverar que, si bé va autoritzar diversos pagaments a la productora Studio Media, va ser el llavors vicepresident de la institució, Miquel Nadal, qui li va entregar ja redactat el plec de condicions per a l'autorització d'aquests desemborsaments. Durant una compareixença que es va prolongar durant més de dues hores, va afirmar que va ser l'exvicepresident del Consell qui així mateix li va presentar al soci de Studio Media, Alfredo Conde, també encausat en el marc d'aquest procediment. Grimalt en el moment dels fets era coordinador de Serveis Generals al Consell.<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/18/grimalt-afirma-nadal-redacto-autorizacion-pagos/531221.html Grimalt afirma que Nadal va redactar l'autorització de pagaments] {{es}}</ref>
 
El [[22 de desembre]] de [[2009]], va declarar davant el jutge, [[Miquel Àngel Flaquer Terrasa|Miquel Àngel Flaquer]] en aquell moment President d'[[Unió Mallorquina]] i en el moment dels fets, Conseller Insular d'Hisenda i Pressupostos. Va manifestar que quan en la passada legislatura signava les subvencions que des del Consell de Mallorca es van concedir a la productora Studio Media, investigada en la causa per rebre contractes presumptament irregulars, el preocupava "tenir els diners per donar-les" i "no feia judicis de valor sobre si s'invertia bé o no".<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/22/flaquer-subraya-firmaba-subvenciones-studio-media-le-preocupaba-dinero-invertian/532292.html Flaquer subratlla que quan signava subvencions a Studio Media el preocupava "tenir els diners, no si s'invertien bé"] {{es}}</ref> Després de declarar durant més d'una hora, el Fiscal Anticorrupció [[Joan Carrau Mellado|Joan Carrau]] va demanar la retirada del passaport per Miquel Àngel Flaquer, petició que va acceptar el jutge. Aquest fet va suposar que presentés la seva dimissió com a president d'UM.<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/22/flaquer-presenta-dimision-presidente-um/532366.html Flaquer presenta la seva dimissió com a president d'UM] {{es}}</ref> D'altra banda, el mateix jutge va dictar una fiança de 100.000 euros per eludir la presó provisional euros a pagar en 24 hores contra [[Bartomeu Vicens Mir|Bartomeu Vicens]].
 
El jutge Lope Sola, titular del Jutjat d'Instrucció número 2 de Palma, també va decretar presó eludible amb una fiança de 200.000 euros per al presumpte testaferro de Vicens, Alfredo Conde, per possible risc de fugida.<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/22/prision-fianza-200000-euros-conde/532245.html Presó sota fiança de 200.000 euros per Conde] {{es}}</ref> L'endemà va abonar els diners, esquivant així la presó.<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/23/alfredo-conde-elude-prision-abonar-200000-euros-fianza/532518.html Alfredo Conde eludeix la presó després d'abonar els 200.000 euros de fiança] {{es}}</ref> Finalment, la dona de Conde, Elisabeth Diéguez, es va acollir al seu dret a no declarar davant del jutge per la seva imputació en el "Operació Maquillatge".<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/22/juez-retira-pasaporte-flaquer/532040.html El jutge retira el passaport a Flaquer] {{es}}</ref>
 
El [[3 de febrer]] de [[2010]], el jutje d'instrucció Lopez Sola va dur a terme un cara a cara entre [[Miquel Nadal i Buades|Miquel Nadal]] i [[Miquel Àngel Grimalt Vert|Miquel Àngel Grimalt]]. Els dos varen defensar les seves versions i posteriorment, a petició de la fiscalia, els va fer declarar per separat.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/fregada-de-grimalt-i-nadal-davant-el-jutge.html Fregada de Grimalt i Nadal davant el jutge]</ref>
 
El [[12 de febrer]] de [[2010]], el secretari general del Consell de Mallorca, [[Jeroni Mas Rigo|Jeroni Mas]], va destapar davant el jutge, la sospita que s'havien produït irregularitats en la contractació i subvenció a la productora Studio Media perquè posàs en marxa la ràdio pública insular, Ona Mallorca. Afirmà que mesos després de l'adjudicació va rebre una petició per veure l'expedient de contractació i que en exarminar-lo hi va detectar les irregularitats. També declararen com a imputades les funcionàries Brígida Llinàs i Antònia Nicolau. Llinàs, que era a la mesa de contractació, digué que el [[març]] de [[2001]], "a petició del [[Partit Popular de les Illes Balears|PP]]", cercà la classificació empresarial d'Studio Media però no la trobà, "sols hi havia la sol·licitud". A més, hi mancava l'escriptura. Afegí que "era un fet greu" i que n'informaren Nadal, però "no en teníem proves".<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/l-expedient-d-studio-media-es-manipula-diuen-els-tecnics.html L'expedient d'Studio Media es "manipulà", diuen els tècnics]</ref>
 
El [[17 de febrer]] de [[2010]], el jutge instructor del cas Maquillatge, [[Juan Ignacio Lope Sola]], va decretar diverses fiances de responsabilitat civil per a gran part dels imputats a la causa. Les fiances més elevades foren per a Luisa Almiñana, copropietària i administradora de Vídeo U, i per a Cristóbal Rullán, administrador de la productora. El jutge va fixar una caució de 835.000 euros per a cada un. També per a Alfredo Conde, propietari d'Studio Media. La fiança en el seu cas fou de 800.000 euros. Pel que fa a l'exconseller Miquel Nadal, la quantitat decretada és la mateixa que va demanar el Ministeri Fiscal, 600.000 euros. La darrera fiança civil és per a Bartomeu Vicens, amb un import de 16.000 euros. En el cas que els imputats no puguessin fer front a la xifra establerta se'n procediria a l'embargament dels béns personals. La intenció era assegurar les responsabilitats pecuniàries que es puguin declarar procedents.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/el-jutge-decreta-fiances-milionaries-a-maquillatge.html El jutge decreta fiances milionàries a "Maquillatge"]</ref> L'endemà, l'administradora de la productora Badia Difusió, fusionada amb Vídeo U, Luisa Almiñana, va constituïr la fiança de responsabilitat civil de 835.000 euros.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/-22.html Cas Maquillatge: Luisa Almiñana constitueix la seva fiança civil de 835.000 euros]</ref> Miquel Nadal, per la seva part el dia següent, va designar els seus béns, que d'aquesta manera quedaven embargats i romandrien en espera de ser taxats.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/-26.html Nadal designa els seus béns per constituir la fiança de 600.000 euros]</ref>
 
El [[26 de febrer]] de [[2010]], Miquel Oliver, la seva exdona Luisa Almiñana i Ramón Rullán de manera voluntària van comparèixer davant l'autoritat judicial i van confessar la seva intervenció en els diversos delictes que eren objecte d'investigació i van facilitar informació sobre aquests fets així com sobre altres transcendents per al descobriment de nous delictes que fins llavors, no es coneixien. L'[[11 de març]] de [[2010]], Miquel Sard, també de manera voluntària va comparèixer davant l'autoritat judicial i va confessar la seva intervenció en alguns delictes que eren objecte d'investigació i va facilitar informació sobre ells.
 
== Repercussions polítiques ==
La nova acusació a Miquel Nadal, imputat també en el cas de [[Cas Ca'n Domenge|Can Domenge]], va provocar la seva dimissió el [[3 de desembre]] de [[2009]],<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/Balears/nadal-dimiteix-i-de-moment-rebaixa-la-tensio.html Nadal dimiteix i, de moment, rebaixa la tensió], 4/12/2009</ref> en mig d'una forta polèmica sobre la permanència d'Unió Mallorquina en el govern de [[Francesc Antich Oliver]], atès el gran nombre d'imputacions que acumulava la seva cúpula dirigent ([[Cas Son Oms|Son Oms]], [[Cas Ca'n Domenge|Can Domenge]], [[Cas Pla Territorial de Mallorca|Pla Territorial]], [[Cas Peatge|Peatge]]). Això va fer que els partits integrants del [[Govern de les Illes Balears 2007-2011|Govern]] celebrassin una ronda de conversacions els dies 4 i 5 de desembre per decidir si el pacte es trencava o es recomponia d'alguna manera. Finalment, els socis n'acordaren la continuïtat, tot aprovant un '''codi ètic''' que regularia les situacions d'aquesta mena, obligant a cessar dels càrrecs executius i a demanar la dimissió dels electes (diputats, consellers insulars i regidors) als imputats per casos de suposada corrupció quan un jutge els imposi mesures cautelars o quan els obri un procediment de judici oral, que tampoc podran ser nomenats per ocupar càrrecs públics.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/Balears/el-pacte-tanca-un-acord-per-salvar-se-que-no-resol-la-crisi-de-palma.html El Pacte tanca un acord per salvar-se que no resol la crisi de Palma], 7/12/2009</ref>
 
El [[26 de febrer]] de [[2010]], Maria Antònia Munar va dimitir com a presidenta del [[Parlament de les Illes Balears|Parlament]] i com a diputada, després que [[Miquel Nadal i Buades|Miquel Nadal]] l'acusés d'entregar-li 300.000 euros en efectiu dins el seu cotxe oficial per comprar el 50% de les accions de Vídeo U.<ref name="munar dimissió">[http://dbalears.cat/actualitat/Balears/munar-dimiteix.html Munar dimiteix], 27/02/2010.</ref>
A causa d'ocupar càrrecs públics, per la llei d'incompatibilitats la qual prohibeix que càrrecs electes participin de més d'un 10% en empreses subvencionades per l'administració que gestionen, els era impossible comprar a nom seu. Per tant, acudiren a persones pròximes a ells perquè els fessin de "testaferros". Així Miquel Nadal acudí al seu amic [[Miquel Sard Vicens]] mentre que Maria Antònia Munar acudí a [[Víctor Francisco García González]], casat amb Coloma Munar, cosina política de Munar.
 
El [[21 de novembre]] de [[2004]], segons el testimoni de Miquel Nadal, la llavors presidenta del CIM, Maria Antònia Munar li va entregar, dins el cotxe oficial mentre tornaven d'un acte oficial per la autovial'autopista d'Inca en direcció cap a Palma, un sobre amb 300.000 euros per la compra de les accions.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/maria-antonia-m-entrega-en-el-cotxe-oficial-300-000-per-comprar-el-50-de-video-u.html "Maria Antònia m'entregà en el cotxe oficial 300.000 € per comprar el 50% de Vídeo U"]</ref> La sentència ho donadóna com a fet provat, sempre basant-se amb les paraules de Miquel Nadal, tot i que durant el judici oral, la defensa de Maria Antònia Munar, després de la declaració de Nadal, cridà com a testimonis a Guillem Coll i José Antonio Salmerón, els xofers de Maria Antònia Munar al Consell de Mallorca. El primer va dir que aquell dia tenia lliure, i Salmerón, que no havia fet cap servei aquell dia, tal i com consta a la documentació que hi ha al Consell i que també presentaren al judici.<ref>[http://hemeroteca.mallorcadiario.com/noticias/un-mal-dia-para-nadal-y-carrau-99976.html Un mal dia per Nadal i Carrau] {{es}}</ref> Tot i això, Salmerón també admeté que duia la llavors presidenta a la perruqueria i a fer activitats particulars amb el cotxe oficial. Va reconèixer que aquests viatges que no estaven relacionats amb la feina no constaven al Consell.<ref name=xofers>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/xofer-munar-desmunta-els-arguments-miquel-nadal.html Els xofers de Munar desacrediten Nadal]</ref> Per aquest motiu i donat que Munar tenia un acte a Costitx aquell dia, i per tant, pot coincidir que la tornada fos per l'autopista d'Inca tal com relatà Nadal, el jutge de l'Audiència diu a la sentència que aquests documents no poden ser aceptats com a prova. La declaració de Nadal acusant Munar de d'entregar-li un sobre amb doblers provocà la dimissió de l'aleshores Presidenta del Parlament Balear, posant punt i final a la seva vida política.<ref name="munar dimissió"/>
 
Així el [[22 de novembre]] de [[2004]] es va formalitzar l'escriptura pública de compravenda. Miquel Sard, testaferro de Nadal, a través de "Los Rincones de la Vega de Sotomayor" (empresa de la qual Sard ostentava el 52,52%) adquirí el 25,23% de Vídeo U, mentre que Víctor García, testaferro de Munar adquirí el 24,77%. El preu de venda del 50% de les participacions socials de Vídeo U va ser valorat en 300.000 euros. Fou lliurada davant notari a través de pagarés, un cop finalitzat l'acte el venedor els va tornar als seus titulars, i aquests li van lliurar la quantia econòmica del preu en metàl·lic.
Una vegada Munar i Nadal ostentaren la meitat de Vídeo U, es demanà una primera subvenció a nom de Vídeo U per una activitat que mai es realitzaria i que, un cop obtinguts els fons públics, aquesta quantia havia de ser repartida entre Vídeo U i [[Alfredo Conde Bonnin]], director de la ràdio del Consell, Ona Mallorca que des de l'any 2000 es trobava subvencionada al 100% pel Consell i que emetia les quatre hores del dia en català i que oferia, els diumenges a la tarda, programació esportiva en la qual s'informava entre altres, del [[Reial Club Deportiu Mallorca|Reial Mallorca]]. Alfredo Conde, administrador únic de la mercantil Studio Media Comunicació, empresa que explotava l'emissora de ràdio indicada, ja havia intentat, un any enrere, obtenir un contracte complementari per valor de 57.000 euros. La presidència del CIM en data [[9 d'agost]] de [[2004]] va ordenar una modificació de crèdits relativa als pressupostos del CIM del 2004 en concepte de "Patrocini Programa Vídeo U SA" per import de 120.000 € destinat com a subvenció de patrocini del programa "Temps d'esport". En data posterior, [[27 d'agost]] de [[2004]] Margalida Sotomayor, directora general de Comunicació, confeccionà l'expedient de subvenció nominativa, i bona part de la seva tramitació material, ja que no comptava amb cap petició, ni sol·licitud, ni cap altre tipus d'informe previ. El [[13 de setembre]] de [[2004]] el ple del CIM va aprovar aquesta modificació de crèdit, amb el vot de Nadal i Munar.
 
El [[28 d'octubre]] de [[2004]], [[Ramón Cristóbal Rullán Castañer]] (Vídeo U) presenta sol·licitud de subvenció adreçada a la presidenta del CIM. Acompanyava aquesta petició amb una memòria explicativa en quequè el contingut s'adaptava als informes que es van anticipar a la seva sol·licitud. Es fixava un pressupost de 135.000 €, la diferència de 15.000 € amb l'import de la subvenció es cobriria amb ingressos de publicitat.
 
El [[15 de novembre]] de [[2004]] el Ple del [[Consell Insular de Mallorca]] (amb els vots de Nadal i Munar) va aprovar els pressupostos del CIM per a l'any 2005 així com el Pla estratègic de subvencions. Allà es preveia una partida (abans de qualsevol sol·licitud) pel patrocini per Vídeo U per un programa amb un valor de 120.000 €. Transcorreguts més de 4 mesos, el [[29 de març]] de [[2005]], [[Ramón Cristóbal Rullán Castañer]], en representació de Vídeo U SA, va sol·licitar mitjançant instància dirigida a la presidenta del Consell aquesta segona subvenció de 120.000 € per idèntic concepte al de l'any 2004.
* [[Maria Antònia Munar i Riutort]] (Expresidenta del [[Consell Insular de Mallorca]]): '''Condemnada a cinc anys i sis mesos de presó i nou anys i sis mesos d'inhabilitació''' absoluta pel delicte de '''[[malversació]]''' continuada, com autora, en concurs medial amb els delictes continuats de '''[[prevaricació]]''', en concepte d'autora; de '''[[frau a l'administració]]''', com inductora; i de '''[[falsedat en document oficial]]''', com a cooperadora necessària. I multa de 18 mesos a raó de 100 euros de quota diària i la inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de dos anys i sis mesos pel delicte de '''[[negociacions prohibides amb funcionaris]]''', en concepte d'autora. Amb declaració d'imposició d'una vuitena part de les costes processals causades.
 
* [[Miquel Nadal i Buades]] (Exvicepresident del [[Consell Insular de Mallorca|CIM]]): '''Condemnat a dos anys, set mesos i quinze dies de presó i a la inhabilitació absoluta durant quatre anys i sis mesos''' pel delicte continuat de '''[[malversació de fons|malversació]] de cabals públics''', en concurs medial amb el delicte de '''[[prevaricació]]''' continuada, en concepte de coautor successiu; del delicte de '''[[frau a l'Administració]]''', en concepte d'inductor; i del delicte continuat de '''[[falsedat en document oficial]]''', en concepte de cooperador necessari, amb la concurrència de la l''''atenuant''' analògica molt qualificada '''de confessió'''. I multa de 12 mesos a raó de 100 euros de quota diària, així com, pena d'inhabilitació especial per l'exercici d'ocupació o càrrec públic per temps d'un any pel delicte de '''[[negociacions prohibides]]''', com responsable en concepte d'autor, amb la concurrència de d''''atenuant''' analògica molt qualificada de '''confessió'''. S'imposen, igualment, una vuitena part de les costes processals causades.
 
* [[Margalida Sotomayor Vicens]] (Exdirectora Insular de Comunicació del [[Consell Insular de Mallorca|CIM]]): '''Condemnada a cinc anys de presó''' i la '''inhabilitació''' absoluta per temps de '''nou anys''' pel delicte de '''[[malversació]]''' continuada, en concepte de cooperadora necessària, en concurs medial amb '''[[falsedat en document oficial]]''', en concepte d'autora; '''[[frau a l'administració]]''' amb caràcter continuat, en concepte d'autora, i '''[[prevaricació]]''' continuada, en concepte de cooperadora necessària; tots en continuïtat. Amb imposició d'una vuitena part de les costes processals causades.
* [[Luisa Almiñana Aramburu]] (Sòcia i administradora de Vídeo U S.A. i Ambbit Digital S.L): '''Condemnada a quatre mesos i quinze dies de multa''' a raó de 8 euros de quota diària i inhabilitació especial per l'exercici d'ocupació o càrrec públic per temps de quatre mesos i quinze dies pel delicte de '''negociacions prohibides''' en concepte de cooperadora necessària tenint en compte la condició de ''[[extraneus]]'' i la concurrència de l''''atenuant''' analògica molt qualificada '''de col·laboració i''' la simple de '''reparació del mal'''. I '''un any i tres mesos de presó''' i la inhabilitació absoluta per temps de dos anys pel delicte continuat de '''malversació''', en concepte de cooperadora necessària, en concurs medial amb el delicte de '''prevaricació''' continuada, '''frau a l'administració''' continuada, en ambdós en concepte de cooperadora necessària, i '''falsedat documental''' continuada en concepte d'autora. Hagué de respondre d'una vuitena part de les costes processals causades.
 
* [[Alfredo Conde Bonnín]] (Propietari de la productora audiovisual Studio Media Comunicació i exdirector de d'[[Ona Mallorca]]): '''Condemnat a tres anys de presó i inhabilitació absoluta per temps de sis anys''' per un delicte continuat de '''malversació''' de cabals públics, en concepte d'inductor, en concurs medial amb '''falsedat''' continuada en '''document mercantil''', en concepte d'autor, '''prevaricació''' continuada i '''frau continuat a l'administració''', tots dos en concepte d'autor, amb la concurrència de la circumstància '''atenuant''' de l'art. 65.3 del [[Codi penal espanyol|Codi Penal]]. Imposició d'una vuitena part de les costes processals.
 
En concepte de responsabilitat civil, els anteriorment condemnats respongueren, conjunta i solidàriament, de la indemnització a favor del [[Consell Insular de Mallorca]] per valor de 240.000 euros (quantia de la qual s'havia de deduir els 120.000 euros que els acusats Oliver, Rullán i Almiñana van consignar judicialment abans de l'inici del judici oral).
 
=== Tribunal Suprem ===
El [[26 de setembre]] de [[2013]], la Sala Segona del Penal, del [[Tribunal Suprem]], constituïda pels magistrats [[Carlos Granados Pérez]], [[Andrés Martínez Arrieta]], [[Perfecto Andrés Ibáñez]], [[Francisco Monterde Ferrer]] (ponent) i [[Manuel Marchena Gómez]], ena basepartir aldel recurs de cassació 1921/2012, interposat per Maria Antònia Munar, Miquel Nadal, Margalida Sotomayor i Alfredo Conde, dicten la sentència 696/2013.
 
L'Alt Tribunal '''absol Munar i Nadal del delicte de negociacions i activitats prohibides als funcionaris''', pel qual també havien estat condemnats, així com a '''Alfredo Conde''' del delicte continuat de '''prevaricació administrativa'''. La sentència de l'Audiència imposava a això unes multes de 54.000 euros a Munar i de 36.000 euros a Nadal.
* [http://www.elmundo.es/elmundo/2012/05/18/baleares/1337338765.html L'exinterventora del Consell confirma que amb UM es multiplicaren les subvencions] {{es}}
* [http://www.conselldemallorca.net/media/25080/AP-13-9-2004.pdf Acta de ple del CIM celebrat el 13 de setembre de 2004] {{Pdf}}
* [http://dbalears.cat/actualitat/balears/una-empresa-que-era-subvencionada-pel-consell-feu-pagaments-directes-a-vicens.html Una empresa que era subvencionada pel Consell féu pagaments directes a Vicens]
* [http://dbalears.cat/actualitat/balears/un-rosari-d-imputats-en-l-operacio-maquillatge.html Un rosari d'imputats en l'operació Maquillatge]
* [http://dbalears.cat/actualitat/balears/els-presumptes-testaferros-de-munar-desconeixien-les-subvencions-a-video-u.html Els presumptes testaferros de Munar desconeixien les subvencions a Vídeo U]
* [http://dbalears.cat/actualitat/balears/caldentey-diu-que-li-varen-falsificar-la-firma-a-un-contracte.html Caldentey diu que li varen falsificar la firma a un contracte]
 
{{Navegació corrupció Illes Balears}}
2.188

modificacions